El govern de l'Estat vol recuperar els peatges de les autopistes d'aquí a tres anys, el 2024

Doncs això, que m’han caigut els ous a terra. Em llevo, poso la ràdio, disparen els titulars del dia i sí, sí… a terra. Primer un i després, l’altre. Pim! Pam! Txof! Els cullo i escolto. I la notícia és forta. Molt forta.
Expliquen que el govern de l’Estat vol recuperar els peatges de les autopistes d’aquí a tres anys, el 2024. Per què? Per poder cobrir els costos de manteniment i compensar la contaminació. “Qui contamina paga, qui l’utilitza paga”, diuen.

L’anunci del govern de l’Estat arriba quatre mesos abans que se suprimeixin els peatges de l’AP-7 i l’AP-2 després de desenes d’anys d’espoli als ciutadans que no tenim més remei que agafar aquestes vies perquè la xarxa de transport públic no respon a les necessitats. I, ara, quan finalment albiràvem un futur pròxim sense aquesta despesa diària, clatellada. A tornar a pagar. Pagar, pagar i pagar. Perquè és clar, com que el trànsit per l’AP-7 ha baixat –ves que no sigui perquè la gent va ofegada, la crisi econòmica és demolidora i tots plegats hem de fer mans i mànigues per poder sobreviure–, cal abonar a Abertis, la concessionària, el descens dels beneficis previstos. N’hi pagaran 1.300, de milions d’euros, tot i que Abertis en demana més de 3.000. Pagar, pagar i pagar. Perquè és clar, com que som mals ciutadans i contaminem, hem de pagar. Ves que haver planificat una xarxa de transport públic eficient, veloç i que vertebri tot el territori no hagués estat el més ecològic i coherent. Però surt més barat fer-nos passar per caixa. I penjar-nos la llufa de la mala consciència, llançar el mantra que com que contaminem, pagueu!

Ja fa uns anys d’aquell crit d’indignació ciutadana: “No vull pagar!” Ja fa anys d’aquella idea contestatària. D’aquella protesta pacífica. I senzilla: la gent s’aturava al peatge i exposava el desig i la convicció de no voler pagar. Els treballadors i treballadores de l’autopista escoltaven els usuaris, prenien la matrícula del vehicle i obrien la barrera. I gas. D’entrada, l’empresa i l’administració van reaccionar amb indiferència. Després, com que va anar agafant força, de forma vehement. I van aturar la campanya a base de multes.

Després d’anys esperant la gratuïtat de l’AP-7, l’autopista més rendible d’Espanya, la gallina dels ous d’or. Després de pensar, també, que l’administració hauria rescatat els peatges, als ciutadans els queden dues opcions: pagar, pagar i pagar o rescatar velles idees contestatàries. I és que aquests mals ciutadans que hem d’agafar l’autopista paguem amb molt de gust els ous de quilòmetre zero, però no un peatge etern, injust, vergonyós i indigne.