Drama (i II)
Drama no és una sèrie de ficció sobre mil·lennials, és un auguri. Una premonició cínica.
Com sempre amb les teories conspiranoiques, el títol és casualitat, encara que no ho sembli. Els fenòmens gramaticals cal observar-los a microscopi, els sociolingüístics amb telescopi. Drama és un estel petit i fugaç en una constel·lació enorme on les llengües minoritzades s’apaguen una mica més cada dia.
“Reflectir la realitat” és el nou “ni un paper a terra”: les manis sobiranistes disciplinades i festívoles per contrast amb les espanyolistes fetes d’insults, amenaces i provocacions és l’equivalent a la sèrie catalana plena de l’altra llengua davant els serials espanyols ferotgement monolingües.
Camilleri és més fiable que Sciascia a l’hora de reflectir la realitat de Sicília perquè hi surten personatges que parlen sicilià? Creure de bona fe que avui al català totes li ponen vol dir esperar-ne realment ben poc. Comptar-hi ben poc.
Que els ambients de l’audiovisual supuren autoodi ja ho sabem de fa temps. Ells es deuen veure avançats, progres i cosmos, i en canvi sonen tan rancis…
Tot fa pensar que eixamplar la base lingüística consisteix a ampliar l’orifici per a la penetració d’espècies invasores. De fet s’ha eixamplat tant que ja hi passen frases i tot. No deu faltar gaire perquè hi entri el DRAE sencer.
Gràcies a la generació el-bilingüisme-és-de-puta-mare hem descobert que l’època de la consciència lingüística s’ha acabat. Curiós: són sensibles a la diversitat ecològica però a la lingüística no. Salvem les balenes però els idiomes que els bombin.
Ves per on, TV3 estrenarà aviat un documental sobre els darrers parlants nadius de la Catalunya Nord. L’extinció d’una llengua en un territori, en directe. No calen comentaris, oi?
En el fons, no és sinó l’enèsim episodi de la batalla de sempre, la de tota la vida: ells contra nosaltres. Tal vegada l’aportació de la societat líquida consisteix a facilitar els passatges entre trinxeres.
La conclusió és que cada dia ens acostem més al final del dilema: de què es morirà abans, el català? De falta de parlants o de falta de català?