La IA ja fa temps que és un dels principals maldecats de les docents

Heu somniat mai amb aquest home? “Has somiat amb aquest home?”, em pregunta una alumna mentre m’ensenya la imatge de l’home dels somnis que corre per internet. Nego amb el cap i li demano que m’expliqui la història que tota la classe sembla conèixer. Em descriu un home cellut amb qui moltes persones han somiat alguna vegada. Totes fan que sí amb el cap i riuen per sota el nas. Quan poso en dubte el que m’expliquen i trec ferro a la història, l’alumnat es crispa i n’assegura amb fermesa la veracitat perquè “ho diu Google”. Google s’ha convertit en la font d’informació per excel·lència de l’alumnat. I quan dic Google, em refereixo a qualsevol cosa que aparegui per internet. Donen validesa a tot allò que troben navegant, com si només es pogués penjar al web continguts contrastats prèviament. I com si internet tingués resposta per a tot, han trobat en el ChatGPT el Sant Grial. Sé que no estic dient res de nou. Que la intel·ligència artificial (IA) ja fa temps que s’ha convertit en un dels principals maldecaps de les docents. Però a diferència del que moltes volien pensar, defensant que la solució passava per ensenyar a utilitzar aquesta eina útil –segons em volen fer convèncer–, l’ús que en fan a les aules és cada cop més abusiu i recurrent entre l’alumnat, que ja l’utilitza en el seu dia a dia per resoldre les tasques escolars sense cap tipus de filtre. “Com saps que els contes els han escrit amb el ChatGPT?”, em pregunta una companya després de negar-me a participar com a tribunal en el seu concurs de relats anual. “Perquè aquestes redaccions literàries no les han pogut escriure alumnes de 15 anys”, responc un cop més davant la incredulitat que encara em sorprèn d’altres professores. M’he deixat de dir-li que hi ha alumnes que ni tan sols s’han molestat a treure la firma final del ChatGPT. Però la docent ja no necessita sentir més arguments. Em confessa que la nova realitat amb la qual es troba a les aules l’ha obligada a prendre una decisió: ja no avaluarà més treballs perquè no sap amb certesa a qui està dedicant el temps de correcció; ara només avaluarà l’alumnat amb proves escrites realitzades durant l’hora de classe. Em pregunto si aquesta és l’única solució que ens queda quan, abans d’acabar la jornada, una alumna em llença una pregunta aparentment innocent, però que em farà marxar a casa amb la mosca sota el nas: “L’article d’opinió l’escriurem a ordinador?”

La IA ja fa temps que és un dels principals maldecats de les docents

Ave, Google