Adults i institucions tenim uns deures que no complim si els drets dels infants són vulnerats

El 20 de novembre de 1989 es va fer la Convenció de Drets dels Infants. Hi havia dos precedents, la Declaració de Ginebra (1924) i la Declaració Universal de Drets dels Infants (1959). A la declaració sobre la Convenció de l’ONU el 1989 es diu: “Tots els infants del món d’arreu, siguin d’on siguin i tinguin la condició que tinguin, tenen els mateixos drets.” En constatar la realitat que viuen alguns infants hom es pregunta què es pot fer per reduir la gran distància entre allò desitjable i allò que s’esdevé. No són infants o adolescents els gairebé 13.000 menors no acompanyats que viuen a l’Estat espanyol? No són infants o adolescents els més de dos milions d’infants pobres que hi ha al mateix territori? El marc jurídic internacional que traça aquesta declaració obliga els legisladors de cada país a concretar normes que siguin garantia pels infants i adolescents, cosa que vol dir que tota decisió que afecta un infant ha de considerar els seus drets. Aquests han de ser respectats pels pares i totes les altres persones que estiguin en contacte amb l’infant. Tota institució pública o privada en contacte amb l’infant també ha de fer del respecte a aquests drets el principi essencial de totes les seves actuacions. Els adults i les institucions tenim deures, uns deures que no estem complint si els drets són vulnerats. Conèixer els drets i la situació real de molts infants ens hauria de fer sentir corresponsables. No podem canviar la realitat dels infants, ni d’Espanya ni tan sols la de Catalunya, però podem incidir en aquells que viuen més a prop. Sovint depèn de la voluntat de cadascun de nosaltres generar una bona xarxa de suport als nostres infants. Hi ha persones que treballen per donar visibilitat als menors no acompanyats i n’hi ha que els acullen. Hi ha qui fa suport escolar a aquells infants o adolescents més vulnerables, sabent que l’èxit escolar pot ser el primer pas per no continuar essent pobre. Hi ha qui vetlla per minimitzar els efectes més punyents d’una pobresa infantil estructural. N’hi ha que s’entesten perquè cap infant ni cap adolescent pateixi violència. N’hi ha que vetllen per incidir en les polítiques públiques i exigeixen polítiques concretes que puguin tenir impacte positiu en la vida dels infants. Què pots fer tu perquè tots els infants i adolescents tinguin garantits els seus drets?

Adults i institucions tenim uns deures que no complim si els drets dels infants són vulnerats

Drets dels infants