El 8-M ha de tenir una traducció real i duradora: l’endemà d’evangelitzar toca predicar amb l’exemple

Hi ha una vinyeta de la dibuixant Flavita Banana –de qui, per cert, us recomano l’àcid Archivos estelares, el recopilatori dels seus millors acudits– on apareixen dues mares amb els seus dos fills asseguts en un banc del parc. Una dona i un nen tenen un llibre entre mans. L’altra mare i l’altre nen estan endollats al mòbil. I la del telèfon li pregunta a la veïna: “Vostè com ho fa perquè el seu llegeixi?”. No cal ser Gandhi per adonar-se que predicar amb l’exemple és la forma més honesta i eficaç de convèncer algú perquè canviï d’opinió o d’hàbits. Sobretot si l’esforç que se li demana és pel seu bé; si no hi ha un engany sinó una recompensa. Aquest any, la vaga del 8-M ha servit per visibilitzar més que mai la lluita de les dones en defensa de la igualtat, però encara queda lluny de ser una mobilització que aturi les nostres vides, una guerra a la qual se sentin cridades totes les dones i no només les que defensen intel·lectualment el feminisme. Em pregunto quantes mestresses de casa han fet vaga de cuidar els avis, quantes treballadores han aturat el torn, quantes secretàries han deixat sonar el telèfon, quantes dependentes han anat a la manifestació. Paradoxalment, qui pateix més greument el masclisme –sous més precaris, feines en negre, sobrecàrrega domèstica, manca d’oportunitats, etcètera– és qui menys possibilitats té de denunciar-ho en vagues com la del 8-M. Per això és imprescindible un feminisme Km 0, referents domèstics, exemples que no surtin dels llibres sinó del gest quotidià d’un marit que despara taula, una tieta que dirigeix una oficina d’assegurances, un home que va de copilot, un avi que regala cuinetes al net, una mare que té l’abraçada fàcil però també l’autoritat de fer callar els fills amb la mirada. El 8-M ha de tenir una traducció real i duradora: l’endemà d’evangelitzar toca predicar amb l’exemple. Jo vull que el meu fill sigui feminista, perquè vull que visqui en una societat més justa. M’esforçaré a introduir-li el dimoni al cos, com diria el bisbe de Sant Sebastià –i també Tomeu Penya–. Per això poc després que nasqués em vaig comprar el llibret Manifest feminista en quinze consells, de Chimamanda Ngozi Adichie, on l’autora nigeriana recull 15 suggeriments pràctics per educar en el feminisme. Només de començar ens dona un truc elemental per detectar la desigualtat de gènere, que és l’enemic a batre. Només cal fer-se una pregunta: “Pots invertir la X i obtenir els mateixos resultats?”. Us convido a jugar a canviar els rols. Quantes situacions de la vostra vida diària passarien la prova del cotó feminista?

El 8-M ha de tenir una traducció real i duradora: l’endemà d’evangelitzar toca predicar amb l’exemple

Duc el dimoni dins jo