L'ètica ha de ser l'ingredient principal de l'educació, en perfecta harmonia amb la política

Hi ha qui vol pensar que les dues paraules política i educació no haurien d’anar mai juntes. D’altres desitgen que l’escola quedi lliure de la política però reivindiquen una bona educació. Alguns, si poguessin controlar-ho tot, prohibirien fer política a l’escola, al barri, a la ciutat i al món; són aquells que també imposarien un currículum més propi de fa 70 anys que de l’actualitat. Educació i política van de la mà, sempre, no es pot deixar de fer educació política. A l’escola, es fa educació política en allò minúscul i quotidià. Se’n fa en seleccionar continguts: quines persones i grups socials queden invisibilitzats? De quines temàtiques no es parla mai? Es fa educació política organitzant socialment una classe: els infants s’asseuen en grups de quatre o cinc i treballen cooperativament? Formen files en direcció a la mestra i treballen individualment? Participen i prenen decisions? Com està distribuït l’espai del pati? Qui hi pot jugar i com s’hi juga? En aquestes i tantes altres situacions es veu com allò polític afecta el creixement individual de cadascuna de les persones que s’apleguen a l’escola. Tot allò personal és polític és un eslògan feminista que subscric, aquest principi deixa palès que no hi ha educació sense política. L’educació és, constitutivament, ètica i política. Si volem que l’educació sigui un procés de socialització humana en el qual cap singularitat quedi anorreada per cap altra, l’ètica ha de ser l’ingredient principal i ha de ser-ho en perfecta harmonia amb la política perquè ningú viu sol en el món. La dreta política, la més radical, desacomplexada i reaccionària, predica alt i clar que no s’ha de fer política a l’escola. Pensen que fer educació sexual, afectiva, emocional, per a la sostenibilitat, la solidaritat, la pau o l’exercici dels drets humans és polititzar l’educació. I ho diuen i ho justifiquen assegurant que cerquen la neutralitat, l’objectivitat i la raó científica. Què esperem des de les esquerres, múltiples i variades, a dir que cal fer educació política perquè és urgent? Volem fer educació política! No assolirem la neutralitat absoluta però farem el possible per seguir raons científiques (mai és una de sola!). Emprarem mètodes de rigor científic i d’honradesa ètica per minimitzar la mirada parcial i subjectiva, però no podem renunciar a fer educació política. Ens hi va la democràcia i potser la vida.

L'ètica ha de ser l'ingredient principal de l'educació, en perfecta harmonia amb la política

Educació política (I)