Fer educació política significa introduir en els currículums mirades i veus fins ara menystingudes

El desencís que causa la política a molts ciutadans no pot ser motiu per deixar de fer educació política a l’escola, sobretot perquè solen ser les forces polítiques més ideologitzades i més feixistes les que prediquen contra l’educació política. No vivim en el millor dels mons possibles i no podem deixar d’actuar per tenir una societat més justa, en la qual cap ésser humà sigui explotat o quedi marginat, exclòs o invisibilitzat. No podem abdicar de cap dels nostres compromisos amb les generacions joves ni podem deixar de vetllar per la no-destrucció definitiva del planeta. No podem apartar la mirada quan veiem com es maten persones o se les deixa morir per no actuar. Fer-ho seria caure en una cruel inhumanitat i tractar totes aquestes qüestions no és aliè al coneixement escolar. Potser ja es fa prou bé però cal tenir-ne consciència plena i dir-ho alt i clar perquè pares i mares sàpiguen que portar un infant a l’escola és introduir-lo de ple en el territori del plural, l’espai de la vida política, el lloc ideal per aprendre a viure junts. Fer educació política a l’escola és moure’s constantment entre el risc d’acompanyar infants i adolescents en el seu procés d’obrir els ulls a la vida en comú, que és vida política, i la prudència que exigeix mantenir-se a una certa distància perquè puguin pensar en llibertat. Llegint-los els ulls o escoltant els seus balbucejos en debats ben preparats o en converses informals, és fàcil provar com l’interès per la política hi és sempre, sobretot si hom se situa en el territori de la vida. És així perquè allò personal és polític. Fer educació política significa introduir en els currículums mirades i veus fins ara menystingudes, invisibilitzades o marginades: les de les dones, les persones pobres, immigrades o refugiades, les de minories ètniques, lingüístiques o religioses, etc. Fer educació política és mullar-se sense adoctrinar ningú, comprometre’s amb les víctimes i canviar paradigmes educatius. No tota renovació pedagògica passa per empènyer els mestres a posar-se al dia en digitalització, gamificació o tècniques diverses, també han de saber què diuen darrerament les humanitats i conèixer, per exemple, les aportacions de l’ecofeminisme, el descolonialisme o les ètiques de la cura. Tot el que calgui per vetllar per una educació que ens faci sensibles al patiment humà.

Fer educació política significa introduir en els currículums mirades i veus fins ara menystingudes

Educació política (i II)