cal parlar de cossos masculins i femenins, d’atracció sexual, de reproducció, de desig. Tot en el moment oportú, però de tot

Suposem que ens trobem davant d’un succés terrible: una violació en grup on uns quants homes, en posem tres o quatre, acorralen una dona, la forcen i la violen. En aquests casos, que podrien semblar inaudits, els homes que actuen són joves i les dones que ho pateixen també són joves. La seva edat ens porta a pensar en nois i noies que fa poc temps estaven sent educats a les nostres escoles i universitats. Educats. Les seves famílies també els educaven i, com no pot ser altrament, rebien formació a través dels mitjans de comunicació, les xarxes socials i els valors de la societat en què estaven creixent. Les famílies, les escoles, els mitjans de comunicació, les xarxes, els valors socials, tot això els ha transmès una moralitat segons la qual a ells els està permès actuar i a elles, patir-ho. No vull dir que se’ls hagi dit explícitament que es poden aplegar uns quants homes i assetjar, forçar i violar una dona, ni que a les dones se’ls hagi advertit d’aquest esdevenir. Però des del moment que succeeix, i torna a succeir, i a succeir...; des del moment que uns ho fan i altres grups de nois ho tornen a fer, i a fer, i a fer… i altres noies en solitari ho tornen a patir, no podem deixar de pensar que aquest missatge pervers, d’alguna manera, s’ha colat a les seves ments i les seves consciències. Com a membres benpensants de la nostra societat diem: “No, nosaltres mai no els hem inculcat aquests valors. No ho hem fet mai.” Però, davant dels esdeveniments, no ens queda cap més remei que admetre que, d’alguna manera, s’han instal·lat a les seves consciències. És cert que aquestes conductes són un extrem, que la majoria de nosaltres mai no actuaríem d’una manera tan violenta, que controlem els impulsos agressius i som respectuosos amb els del costat. És cert que condemnem aquests fets, però continuen passant. Com els assassinats masclistes, que continuen passant. Davant d’aquestes evidències, davant de la controvèrsia creada al voltant de la conveniència o no de l’educació sexual a les escoles i davant la virulència d’alguns partits polítics i grups religiosos en contra de l’intent de canalitzar i millorar els criteris educatius, no puc deixar passar l’ocasió per dir que parlar de sexe a les escoles, ensenyar respecte i dignitat, apropar a nens i nenes models relacionals de tendresa, delicadesa i bon tracte són conductes desitjables. I per això cal parlar de cossos masculins i femenins, d’atracció sexual, de reproducció, de desig, de carícies, de plaer, de vida. Tot en el moment oportú, però de tot. A un nen petit que sap que la seva mare està embarassada i pregunta com és que aquest nadó se li ha ficat a la panxa, se li ha d’explicar el que ha passat perquè el que ha passat és preciós. I quan veu que la seva mare sagna perquè té la regla, també cal explicar la meravella de la fisiologia humana. I si veu el seu pare i la seva mare abraçats i fent-se un petó i diu: “Quin fàstic!”, se li ha de dir que això és bo i molt agradable, que ja ho veurà quan sigui gran. Perquè s’anirà fent gran i, si ha après que el sexe és amable, bonic, respectuós i desitjable, quan li arribi el moment sabrà viure’l d’una manera amable, bonica, desitjable i respectuosa. Res de tot això és incitar les criatures a practicar sexe, res de tot això és monstruós. Només es tracta d’ajudar a viure de manera més feliç. Què passa quan no ho fem, quan amaguem el sexe, quan posterguem, inventem o evitem explicacions? Doncs passa que ho aprenen d’altres fonts i aquestes són inconvenients, irrespectuoses, mentideres i masclistes. Perquè em pregunto: què hi té a veure el sexe pornogràfic i violent amb el sexe amorós i respectuós? Encara que sembli que m’he allunyat de l’inici del relat, soc al mateix capítol. Per evitar les agressions sexuals, les violacions, els assalts en ramada, perquè els nois respectin les noies i elles s’assumeixin respectables, a les escoles i a les cases s’ha de parlar de sexe i qui s’oposa a l’educació sexual a les escoles fomenta la mala educació amb conseqüències nefastes.

cal parlar de cossos masculins i femenins, d’atracció sexual, de reproducció, de desig. Tot en el moment oportú, però de tot

Educació sexual a l’escola