No hi ha vida humana sense adversitat, pèrdua i dolor

Viure pensant que sempre tot ens anirà de cara és voler viure una ficció que té ben poc a veure amb la vida. No hi ha vida humana sense adversitat, pèrdua i dolor. Viure és acceptar que, en un moment o altre, tindrem dolor físic d’algun tipus, crònic o passatger, intens i aniquilant o suportable. Viure és fracassar una vegada i una altra per anar constatant que darrere de cada adversitat pot haver-hi aprenentatge per a la propera acció. Mirar la vida de cara és enfrontar-se al dol perquè la pèrdua ens acompanya sempre. L’amor fa la vida més plaent, si hi ha amor hi ha bondat i s’hi guanya vida satisfactòria. Però ni l’amor no ens salva de cap adversitat, de cap dolor, de cap pèrdua. Fins i tot estimar fa mal i cap dels tres tipus d’amor (parteno-filial, eròtic o d’amistat) està exempt de dolor, cap està lliure de pèrdues, cap s’estalvia de tenir la mort a prop. Ni tan sols és humà reclamar que l’amor sigui innocu. Cap relació està exempta de conflicte i tot conflicte pot provocar algun tipus de dolor. És en situacions de vinculació humana profunda, en amors de forta intensitat, que hom pateix més, perquè ningú no pot deixar de sentir l’adversitat, el dolor o la mort de qui estima. Qualsevol pèrdua que experimenti l’ésser estimat és també una pèrdua pròpia i el dolor de l’estimat ressona en el propi cos. Educar vol dir preparar infants i adolescents per a la vida, i proveir-los per a una vida relativament feliç no significa estalviar-los adversitats o pèrdues sinó donar-los força per afrontar-les. De ben menuts afronten millor les adversitats si estan ben arrelats, són ben acollits i se senten ben acompanyats. Tot infant ha de sentir-se arrelat per poder-se desarrelar quan ho desitgi; ha de ser ben acollit per sentir-se, algun dia, ben acomiadat; ha de trobar-se ben acompanyat per afrontar, si cal, la pèrdua de companyia. Educar per a l’adversitat per fugir del desànim, esperonar la creativitat i fer de l’error el camí per a èxits breus, que ni emborratxin ni generin insatisfacció infinita. Educar per a l’adversitat per aprendre que el dolor físic d’una malaltia no el calma només el xarop o la pastilla, sinó també la serenitat, la companyia i l’amistat. Educar per a l’adversitat per afrontar, si s’esdevé, la mort d’algú estimat, sabent que no hi haurà fàcil consol perquè hi ha adversitats irreparables.