Allò substancial de l'educació implicar mostra vides amb sentit, no només productives

L’educació ens porta més enllà d’on som, ens permet passar d’un estadi present a un altre de futur. L’educació ens fa (o ens desfà), suposa un canvi, un creixement de l’individu en una direcció determinada, sempre cap al futur. Ens eduquem per ser, en el futur, diferents del que som. Seria sensat prendre-s’ho amb rigor perquè tot allò que fem ara farà que el futur sigui un o altre, el futur personal i el de la humanitat. Els adults ens hem menjat el futur d’infants i adolescents i ja és hora de pensar com fer-ho perquè puguin aspirar a vides sanes, plenes i amb algun sentit. Pensant això he recordat l’informe de la Unesco, elaborat per l’Edgar Morin, Els 7 coneixements necessaris per a l’educació del futur, publicat fa 20 anys. Hem perdut aquests 20 anys perquè no hem fet gaire cas del que demanava l’informe i hem anat consumint el futur dels hereus. Algunes escoles avancen en bona direcció i cada vegada més mestres fan pràctiques educatives que permeten albirar algun horitzó de sentit per a la humanitat. Però hi ha poc ressò entre autoritats educatives i no se senten veus que diguin, amb fermesa, que l’educació és cosa de tots, no de l’escola. Quin impacte educatiu tenen els mitjans de comunicació i les xarxes socials? Quin paper educatiu té el món de la moda o la indústria alimentària? I només en són una mostra! És l’hora d’un pacte educatiu que obligui tots els agents educatius a repensar el sentit de l’educació! Prioritzem qüestions pràctiques: el preu dels materials, els criteris d’admissió a l’escola, posar els infants i adolescents en un sol centre o separats per edats, etc. Parlem del sentit i les finalitats de l’educació? Els criteris d’admissió o el model de centre són importants i són símptomes d’on som i cap on anem, però l’essencial de l’educació és quelcom més. Allò substancial implica mostrar vides amb sentit, no només vides productives. El que anunciava Morin ja és una urgència. Educar per al futur vol dir actuar sabent que el problema més greu és la manca de consciència en el que es refereix al bé comú. En la suma d’identitats que som, una la compartim tots, la identitat terrestre, planetària. Vivim en casa comuna i només si som capaços de respectar-la aconseguirem que els infants concebin el futur com quelcom propi i per construir.