Què ha de fer l’escola davant del canvi climàtic? I davant de la davallada de recursos energètics fòssils? I davant l’onada migratòria o la precarietat laboral?

El 5 de febrer passat es va presentar al Casal del Mestre de Granollers el Seminari d’Educació en Transició, un seminari que pretén aires nous en aquest món de l’educació que sembla encallat des de fa anys. El punt de partença del seminari és l’anàlisi dels profunds canvis que es plantegen a la nostra societat i com l’educació s’ha de posicionar davant d’ells. Què ha de fer l’escola davant del canvi climàtic? I davant de la davallada de recursos energètics fòssils? I davant l’onada migratòria o la precarietat laboral? Són preguntes que no es poden separar les unes de les altres, no podem deslligar el canvi climàtic del consum d’energies fòssils ni aquest del model econòmic o de les migracions. Les propostes del Seminari d’Educació en Transició intenten donar una resposta educativa per a aquests nous temps a partir de desenvolupar quatre grans eixos: UNA NOVA RELACIÓ AMB LA NATURA Yayo Herrero explica que “el pecat original de la societat occidental és la seva desconnexió amb la natura”. El punt de partença de l’economia actual, doncs, és l’apropiació per part d’uns quants dels recursos naturals [terra, aigua, matèries primeres, éssers vius] entesos només com a font d’explotació per guanyar uns beneficis immediats. Esquema que s’intenta aplicar també a les persones [explotació, manca de drets, desigualtats socials…]. A vegades la natura és vista també per gran part de la població com quelcom aliè a les nostres vides, com un lloc per anar a passar uns dies de descans. El que proposa el seminari és una educació basada en l’harmonia entre les persones i la natura i està treballant en propostes que fomentin la trobada permanent dels alumnes amb la terra i els éssers vius i que afavoreixin l’amor i l’harmonia amb ella: moments de silenci, d’abraçar els arbres, la cura d’horts o el coneixement, respecte i estimació pels cicles naturals. També es proposa introduir en el currículum assumptes com ara el coneixement i l’ús dels recursos energètics com ara l’aigua, la terra, les llavors i el dret de tothom –i de les generacions futures– al seu accés. UNA RELACIÓ DE COMPROMÍS I COOPERACIÓ DE L’ESCOLA AMB LA SOCIETAT I DE LA SOCIETAT AMB L’ESCOLA Recuperar entre els alumnes els debats polítics i socials que la pròpia societat viu i promoure una actitud activa per part dels alumnes. Es proposa introduir en els currículums escolars aspectes com ara el canvi climàtic, la crisi dels refugiats, la problemàtica de les persones afectades per l’habitatge, la pobresa energètica... analitzar-ne les causes i tenir una resposta activa per part de les escoles. Un exemple va ser el grup de treball que es va crear entre instituts de Granollers a partir de la cimera de París per analitzar la situació climàtica a Granollers i fer-ne propostes. EL CONEIXEMENT D’UN MATEIX I NOUS VALORS A DESENVOLUPAR És impossible lluitar i participar en una transició social sense una transició personal. Alguns dels punts a desenvolupar són: educar per saber viure i gaudir de les pròpies emocions, límits i sentiments de cadascú; el reconeixement de l’altre; l’educació per a la resiliència o compartir la nostra vida i celebrar els avenços que fem cada dia. Paral·lelament caldrà desenvolupar una sèrie de nous valors com són: l’harmonia amb la resta dels éssers vius i amb la naturalesa en general, l’estimació, el respecte, la col·laboració; la interdependència d’uns amb els altres; l’ecofeminisme i la importància de les cures per a la vida, com un dels compromisos més importants de les persones. Allò comú com a espai de creació, de participació i de responsabilitats compartides; la importància de l’amor com la més important font d’alliberament, però no pas l’amor com a possessió sinó com a trobada mútua –s’és crític amb la imatge dels cadenats lligats per parelles als ponts–. Cal educar en viure amb més senzillesa en un món que sabem que és finit i desenvolupar el sentiment de justícia ecològica, tant pel que afecta la nostra generació com pel que deixem a les generacions futures. L’EDUCACIÓ HA DE FOMENTAR LA BELLESA EN TOTES LES SEVES MANIFESTACIONS Aconseguir que nois i noies gaudeixin de tot allò que hi ha de bell a la vida, a la natura, a les arts, a les pròpies persones... És important que gaudeixin desenvolupant les seva creativitat artística i la seva capacitat expressiva en tots els camps, idees, sentiments. Algunes activitats educatives que es proposen són: dedicar moments a contemplar en silenci la natura i després expressar-ho –o no– a través d’una creació plàstica, sonora...; responsabilitzar els alumnes en la cura que ha de tenir tothom dels espais escolars –les parets decorades amb treballs acurats, els parterres de les plantes han d’estar ben cuidats– i participar totes i tots en la creació d’una escola bella; introduir a fons l’educació musical com a font de contemplació i de creació de bellesa; conèixer i participar en projectes creatius d’altri, en tallers de creadors, parlar amb ells, veure per què ho fan...; el contacte permanent dels alumnes amb artistes. Només gaudint de la bellesa del món que ens envolta podrem deixar-lo d’agredir fins a amenaçar la nostra pròpia existència. Tot de propostes d’aires nous en educació per aconseguir un món més humà i sostenible.

Què ha de fer l’escola davant del canvi climàtic? I davant de la davallada de recursos energètics fòssils? I davant l’onada migratòria o la precarietat laboral?

Educar per un món més humà i sostenible