La pressa ens precipita endavant en un fer i desfer sense fre i sense destí

Els infants volen ser grans i quan som grans voldríem aturar el temps. El ritme i la velocitat ens impedeix gaudir de cada moment. Només l’educació ens pot mostrar maneres de viure que permetin la lentitud i la parsimònia. Educar s’ha de fer des de la calma perquè la vida és finita. Charles Perrault, un bon narrador de contes del segle XVII, deia: “És cosa sabuda que esperar no agrada, però aquell que té més pressa no serà el que més avanci, perquè fer algunes coses requereix temps i calma.” La faula d’Isop La llebre i la tortuga ens convida a preguntar-nos de què li serveix a la llebre córrer tant si finalment és vencedora la tortuga. Ens sabem finits, però vivim la vida com si fos eterna i és la fugacitat de la vida que ens hauria d’invitar a assaborir-ne cada moment, a beure’n tots els nèctars, lentament. La pressa ens precipita endavant en un fer i desfer sense fre i sense destí. Fer-se gran potser no significa altra cosa que aprendre que l’esperança neix de la calma i la serenor, que tenim poc temps per malbaratar-lo en nimietats i que no ens podem precipitar perquè tenim poques oportunitats d’esmenar errors. Tan bé que aniria una educació lenta! Per què no arrela el moviment slow en educació? Potser perquè estem immersos en una voràgine consumista que ens ho impedeix? Potser perquè, també a l’escola, és fàcil consumir i ens mengem el temps fent coses vàcues? Massa sovint consumim innovacions educatives, sense saber si van a alguna banda, sense analitzar-ne a fons els resultats. Massa sovint, també a l’escola, se cerca el ritme àgil, la velocitat i l’emoció-xoc, l’emoció forta. Els d’aprenentatge lent no estan ben considerats i no mostrem a infants i adolescents camins per trobar plaer en la placidesa i en les emocions-sentiment. Fer-ho significaria proporcionar un clima encalmat, valorar el silenci, l’observació atenta, la contemplació i la serenitat. Cal pensar accions que permetin la singularització de ritmes perquè pugui ser cada infant i cada adolescent qui triï el seu temps just, el seu temps oportú. Només la reflexió, la calma i la resistència ens poden allunyar d’una visió mercantilista de l’educació i vetllar perquè els nostres infants i adolescents disposin del temps que necessitin per arribar a ser. Per què els hem de fer córrer? Que no sigui Cronos, déu devorador de temps, qui ens imposi consum, ritme i velocitat!

La pressa ens precipita endavant en un fer i desfer sense fre i sense destí

Educar requereix calma