Seria desitjable asseure's a negociar l'endemà dels comicis sense vetos previs entre partits democràtics

Aquest diumenge hi ha eleccions al Parlament. Són unes eleccions atípiques. D’una banda, per la discussió prèvia a l’entorn de la idoneïtat de la data, amb l’ajornament decretat inicialment per la Generalitat i la posterior decisió de la justícia de mantenir-les per al 14-F ja iniciada la campanya, i, d’altra banda, perquè en aquesta ocasió no hi ha hagut mítings multitudinaris ni grans actes públics. No obstant això, els partits han trobat fórmules per fer arribar missatges i propostes a un electorat que diumenge està cridat a urnes.

Aquestes eleccions, que tanquen una legislatura nascuda dels comicis del 2017 convocats en virtut de l’aplicació de l’article 155, ja s’havien anunciat fa mesos. De fet, fa un any l’aleshores president Quim Torra va donar per exhaurida la legislatura, però l’esclat de la pandèmia i també els càlculs electorals van ajornar-ne la convocatòria. La seva inhabilitació, i la renúncia dels partits de govern de proposar un altre presidenciable, va desembocar en la convocatòria per al 14-F. La data, amb les restriccions vigents i les circumstàncies en què s’ha hagut de desenvolupar la campanya, segurament que no és la millor. Però aquest és un debat pretèrit. Es vota el 14-F i l’obligació de l’administració, i això és el que s’ha fet, és adoptar totes les mesures necessàries perquè el procés electoral es desenvolupi amb seguretat tant pel que fa als membres de les meses com als votants que acudeixin als col·legis. Els ajuntaments han buscat espais alternatius, com teatres o pavellons, per evitar aglomeracions. Des d’aquest punt de vista, per tant, la feina s’ha fet. I com que s’ha fet no tindria sentit, a posteriori, qüestionar el resultat amb l’argument d’una baixa participació per culpa de la pandèmia. Que la situació sanitària juga a la contra de la participació sembla obvi, però això en cap cas en pot qüestionar el resultat.

Les enquestes no donen un guanyador clar. Si com sembla no hi ha majories, l’endemà els partits s’hauran d’asseure a dialogar. I seria desitjable fer-ho sense vetos previs entre partits democràtics. En política sovint cal molta cintura i poca memòria per avançar. L’actual situació, amb la pandèmia per controlar i una crisi que tindrà impacte, requereix d’un govern. El 14-F és important però l’endemà, també.