L'AP-7 és un caos perquè ha hagut d’absorbir cotxes i camions que abans feien servir altres rutes

Ara ha fet un any de l’eliminació dels peatges a l’AP-7 i el balanç és prou decebedor. Les retencions s’han increment el 153% entre Sant Celoni i el Papiol els dies laborables, i en el tram que passa pel Vallès Oriental i el Vallès Occidental, 110 persones s’han vist implicades en algun accident. Ni en termes de fluïdesa del trànsit ni en termes de seguretat, doncs, la gratuïtat d’aquesta via d’alta capacitat està servint per a res, més aviat al contrari. És important recordar que es van aixecar les barreres a l’AP-7 pel final d’una concessió a una empresa privada –alguns trams de l’autopista feia més de 50 anys que s’estaven sufragant peatge rere peatge–, de manera que sorprèn la manca de previsió de les administracions implicades, els governs de l’Estat i la Generalitat. A hores d’ara, l’AP-7 és un caos i no pas perquè no sigui de pagament sinó perquè ha hagut d’absorbir cotxes i camions que abans feien servir altres rutes. Tot descabdellant aquesta evidència es pot arribar a la conclusió, per una banda, que el país té un problema estructural d’infraestructures per carretera i, per altra banda, que l’oferta de transport públic com a dissuasiva per fer servir el vehicle privat continua sent poc atractiva, insuficient i ineficaç.

Els Vallès Oriental confiava que arribarien alguns efectes beneficiosos amb la gratuïtat de l’AP-7. Havia de treure trànsit de travessies urbanes com les de Cardedeu o Sant Celoni i la percepció és que s’estaria complint. Però pel que fa a reconduir el trànsit pesat o de pas que abans procurava evitar el pagament dels peatges tot travessant per ciutat, com a la ronda Sud de Granollers, la valoració és agredolça: va funcionar els primers mesos; a hores d’ara molts transportistes tornen a fer servir la ronda granollerina per evitar les retencions. O sigui, abans era pel cost del peatge, ara és pel cost de temps perdut.

Amb el punt de partida que l’AP-7 no funciona, els governs de l’Estat i la Generalitat tenen l’obligació de presentar un paquet de solucions que resolgui els problemes de transport de la ciutadania i els sectors econòmics. No serà fàcil, òbviament, perquè caldran mesures a curt, a mitjà i a llarg termini. En tot cas, és desolador que entre uns i altres la feina vagi quedant per fer. Ja ha passat un any.