El millor club del món té l’obligació que el millor jugador de la història marxi com Déu mana

Doncs això, que el Barça està sobrevalorat. Que el Barça, com a club, està sobrevalorat. Amb Guardiola, Xavi, Iniesta, Puyol, Piqué i Messi ha estat durant anys el millor equip del món. Amb un futbol de pitet. Amb la sublimació d’una idea futbolística radical i admirada arreu. Per contundent i efectiva. Per implacable. Per bella. Molt bella. Però, simplement, ha estat el millor equip del món, el que ha fet el millor futbol, però no pas el millor club. El millor club del món no es rebenta la pila de calés que van ploure amb la marxa de Figo amb els fitxatges d’Overmas i Petit. Ni els que van caure per l’adéu de Neymar amb Coutinho i Dembélé. El millor club del món no deixa marxar els seus grans referents malament, com va passar amb Cruyff, Maradona, Laudrup, Ronaldo, Ronaldinho, Eto’o, Neymar i, ara, Suárez. El millor club del món no és el que té les graderies plenes de turistes, ni abandera la venda de samarretes al món com un actiu clau. El millor club del món és el que té un estadi ple de seguidors apassionats defensant a crits una idea de futbol única, diferent i guanyadora. I el millor club del món es pot equivocar, és clar. Podria fer-ho amb l’adéu d’Umtiti, per exemple. Però mai amb l’adéu de la icona més gran del món del futbol. Mai amb l’adéu del millor jugador de la història. Perquè Messi té tot el dret a estar emprenyat per com han anat les coses en els últims anys. I, a més, feia temps que avisava. Cares llargues. Capcot. Ni un somriure després dels partits. Massa derrotes doloroses. Roma. Liverpool. Que si jugant així no ens dona per aconseguir la Champions. Que no ens dona ni per guanyar la Lliga. I, finalment, el Bayern. La humiliació patètica de Lisboa. El 2 a 8. La sagnia. El final més dramàtic d’una època gloriosa. I l’explosió del número 1. Amb raó. Però s’equivoca. Messi no ha estat bé. Perquè no pot dir adéu per burofax i en silenci a una afició que l’estima. Però el que fa més mal és que el Barça no hagués detectat el desencís del millor jugador del món, ni els seus avisos constants. I si algú del club ho havia detectat i no havia fet res, doncs pitjor encara. Perquè el millor club del món no es pot permetre la incomunicació entre la junta directiva i el seu millor jugador. El millor club del món no pot fer el mateix que Messi i respondre per burofax. El millor club del món té l’obligació d’explicar àmpliament als seus aficionats què coi ha passat. El millor club del món té l’obligació que el millor jugador de la història del futbol marxi com Déu mana. Però, és clar, deu ser que el Barça no és el millor club del món.

El millor club del món té l’obligació que el millor jugador de la història marxi com Déu mana

El Barça, sobrevalorat