Sense lleialtat democràtica entre govern municipal i oposició, qui té tots els números de pagar els plats trencats és el municipi

Aquest dissabte es van constituir els ajuntaments dels propers quatre anys. Els resultats del 26-M van configurar tota mena de situacions: majories absolutes incontestables i plens municipals fragmentats del tot. Al Vallès Oriental, els resultats han desembocat en models diversos a l’hora de triar l’alcalde o alcaldessa. Alguns han estat potser contradictoris, però tot ells són absolutament legítims democràticament. Cal tenir-ho clar. A la Garriga i Lliçà de Vall, per exemple, les alcaldesses d’ERC han optat per governs en solitari tot i no disposar de majoria, de manera que han accedit a l’alcaldia per ser la llista més votada. En canvi, a Parets, Sant Fost o Santa Maria de Martorelles hi haurà un alcalde i dues alcaldesses que no van guanyar els comicis i que han necessitat suports de partits diferents per obtenir la vara municipal.

Es diu sovint –i és ben cert– que la política municipal funciona amb paràmetres ben distints dels que regeixen política nacional i estatal. La coneixença personal dels caps i els membres de les llistes electorals i allò d’el dia a dia, una mena de calaix de sastre que defineix qüestions o polèmiques estrictament locals, influeixen en els regidors molt més que no pas els eixos dreta i esquerra o l’eix independentista i unionista. I cal tenir també ben present que als electors els va succeir el mateix quan van haver de dipositar el seu vot a l’urna. N’hi va haver que ho van fer per qüestions ideològiques i n’hi va haver que ho van fer per confiança en una o unes persones sense importar-li gaire el partit que tenia al darrere.

Aconseguir o no l’alcaldia no pot ser una fi. És més aviat un principi, l’inici d’un camí en què s’hauran d’aprovar pressupostos, decidir i concretar projectes, fer apostes estratègiques… Als nous alcaldes i alcaldesses se’ls ha de demanar que busquin consens i insisteixin en el diàleg per evitar la paràlisi dels seus Ajuntaments. I als membres de l’oposició cal recordar-los que la seva funció és la de controlar i millorar les propostes i iniciatives d’un govern. Sense lleialtat democràtica entre les dues parts, qui té tots els números de pagar els plats trencats és el municipi.