El català és una llengua amenaçada
Encara corpresos per la sentència del Suprem que obligaria a la utilització del 25% del castellà a les aules catalanes, no s’aturen el símptomes que el català està en retrocés evident entre els més joves més que no pas es normalitza. La jove Berta Relats ha guanyat el premi de Sociolingüística d’Òmnium del Vallès Oriental amb l’estudi El català com a llengua vehicular a l’ensenyament: entre la teoria i la realitat, el seu treball de final de grau a la Universitat Pompeu Fabra. Relats ha estudiat 12 centres a Lliçà d’Amunt, Parets, Granollers, Canovelles, Cardedeu i la Garriga i la conclusió no pot ser més decebedora: “El català retrocedeix a la Secundària.”
El problema amb la normalització del català entre joves i adolescents no és pas d’ara, fa anys que n’alerten els experts. I segurament se’n trobaran raons a corre-cuita: que la influència d’internet i les xarxes socials costa de contenir (si fos així, per què no hi ha més gent que parli anglès?), que els nous catalans no s’hi apunten prou (aleshores, per què hi ha vallesans que parlen la seva llengua materna, la llengua colonial dels països d’origen dels seus pares i el castellà?) o que el català no està de moda (els idiomes necessiten plans de màrqueting?).
La immersió lingüística a l’escola catalana s’ha atacat per terra, mar i aire, però s’ha de començar a pair que la política convencional –la de parlaments i governs, jutges i fiscals– no pot ser l’únic instrument per normalitzar la llengua. Ni tampoc es pot tolerar la tramposa lògica de mercat, segons la qual, si no es parla català és perquè la gent així ho tria. Aquest argument es podria aplicar a molts altres reptes socials i culturals: si no es reverteix el canvi climàtic és perquè els consumidors ho fan impossible; si no es capgira el masclisme a la feina és perquè el mercat laboral està com està. Cal, doncs, que arreli que el català està tan amenaçat com el medi ambient o l’equitat entre homes i dones.
I cal, per sobretot de tot, que els ciutadans no se n’avergonyeixin, de fer servir el català a tot arreu i tothora, parlant-lo, llegint-lo, mirant-lo. Ens empara la Constitució i el més important: és un testimoni que ha anat passant d’avis a pares, de pares a fills, un testimoni que també han adoptat i adoptaran moltes persones, vinguin del nord o vinguin del sud.