Dietari de l'okupa de l'altell

Vuit artistes plàstiques i vuit poetesses reflexionen al voltant de la guerra, de l’amor, de la bellesa… / Imatge: Loui Jover (Saatchi Art) Dilluns 26 de febrer de 2024NitTreballo tota la tarda a l’ordinador. Faig el sopar escoltant el primer pòdcast d’El Gran Quadern, de l’Anna Maria Villalonga i la Mònica Batet. Comenten el llibre El gran quadern d’Agota Kristof (Ara Llibres, 2019). Forma part de la trilogia recopilatòria Claus i Lucas. Vaig llegir-la fa un temps i em va impactar la narració de la vida d’aquests dos germans bessons. El llibre està escrit en primera persona del plural, nosaltres, una fórmula poc comuna i gens senzilla. Ens parla de la crueltat de la guerra amb ulls de nen que ha sobreviscut als horrors i que van quedant recollits en un gran quadern. Et fa reflexionar sobre la mentida i el dolor i de com aquest arriba a marcar la vida de les persones.També parlen de Daphne du Maurier, una de les grans escriptores angleses del segle XX. Algunes de les seves obres han estat adaptades al teatre i al cinema, com Els ocells o Rebecca, dues de les pel·lícules mítiques d’Alfred Hitchcock. He vist les pel·lícules, tot i que fa molt, però no he llegit els llibres. Me n’han fet venir ganes. Se sumen a la llista infinita. Dimarts 27 de febrer de 2024CapvespreAvui he rebut el cartell de la Festa de la Novel·la Històrica de Puig-reig, serà el dia 6 d’abril. M’hi han convidat juntament amb el Ramon Gasch per parlar de la nostra novel·la Llaços de sang (Columna, 2022), situada a la ciutat de Girona durant els setges napoleònics, que van tenir lloc a principis del segle XIX. Escric tota la tarda. Dimecres 28 de febrer de 2024TardaEl Departament d’Acció Climàtica estudia reduir una part de la massa forestal de les capçaleres del rius –la que pateix més estrès hídric– per afavorir la captació d’aigua en els embassaments. Els pagesos continuen en peu de guerra a diferents punts de Catalunya, com no pots ser d’altra manera. Entrego el Dietari i me’n vaig a comprar. Dijous 29 de febrer de 2024TardaLa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, endureix posicions respecte a Rússia. Per què les dones que arriben a alts càrrecs copien patrons de comportament masculí? Hem de demostrar més autoritat perquè no se’ns qüestioni? Per què hem de gastar fortunes en la guerra i no invertim en la pau? Com és que una dona que ha parit set fills no prioritza la vida? Escric. Divendres 1 de març de 2024TardaEls morts a la Franja de Gaza es compten per centenars i, mentrestant, els dirigents de la Unió Europea i Putin s’amenacen mútuament amb una guerra nuclear. Estem a mans de bojos! Escric matí i tarda. Dissabte 2 de març de 2024NitHe anat al Centre d’Art La Rectoria a l’exposició “Vincles”. Vuit artistes plàstiques i vuit poetesses presenten la seva obra inspirada en un poema de Safo de Lesbos. Reflexionen al voltant de la guerra, de l’amor, de la bellesa... La Núria Rossell, una de les artistes plàstiques convidades, diu que per a ella el color de les dones és el vermell. Per a mi també, Núria. El vermell de la passió, el vermell de la sang, el vermell dels llavis de cirera, el vermell de les ferides obertes...Avui fa 50 anys de l’execució de Salvador Puig Antich. Margarida Bover, qui era la seva parella, participa en el programa Col·lapse de TV3 després de 30 anys de silenci. Explica que va tenir una filla per arrelar-se a la vida i li va posar Llibertat. També hi és en Joan Isaac, l’autor d’A Margalida, una de les cançons d’amor més belles escrites en català. Tarda d’escriptura. Diumenge 3 de març de 2024NitHa plogut tota la nit. Estic molta estona desperta escoltant la pluja, a estones mansa i d’altres rebel. I penso en les plantes i els arbres que l’esperem amb un desig que, de tan profund, és dolorós. Em llevo. Hi ha bassals al pati. Els observo contenta de tant com els he enyorat. Ha nevat al Montseny. A Sant Elies hi ha una bona enfarinada. Dinem aviat.A la tarda, anem al Teatre Gaudí de Barcelona a veure Assange. El poder de la informació. És una obra punyent basada en el text de Víctor Manuel Díaz Conejo i Virginia Fernández Ruiz. Interpretada per Joan Frank Charansonnet (Julian Assange), Elena Codó (Stella Moris) i Eduard Alejandre (responsable de l’ambaixada de l’Equador). I dirigida per Mireia Ros. L’obra és com un cop de puny a l’estómac, incòmoda. Però a la vegada necessària per sacsejar consciències i per reflexionar sobre el dret a la informació, la llibertat d’expressió i la tortura a què és sotmès Assange. Us la recomano!

Dietari de l'okupa de l'altell

El color de les dones és el vermell intens de la passió i la sang