Dani Mateo, periodista i còmic

Imagino que el nom els sona força. Es diu Daniel Mateo Patau i tot i que va néixer el 6 de juny de 1979 al barri de la Torreta (la Roca del Vallès) es considera fill de Granollers a tots els efectes. “A Granollers vaig estudiar, a Granollers vaig fer les primeres passes professionals i al centre de Granollers vaig a comprar quan visito els meus pares”, explica Mateo mentre fa un repàs pels seus primers records. Periodista, còmic, actor i presentador de ràdio i televisió, té un llarg currículum professional que interessa molt la gent. A les dades em remeto: més de 12,5 milions d’entrades en internet i 1,41 milions de seguidors a Twitter, 404.265 a Facebook... Dit això –i per no ser repetitiu sobre informacions que sobre ell poden tenir a l’abast només fent un clic–, vet aquí que dono per fet que saben bé que a hores d’ara treballa a El intermedio (La Sexta) i que ho fa, entre altres, amb El Gran Wyoming i la periodista granollerina Sandra Sabatés. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació i ho ha fet en programes d’èxit de televisió com Sé lo que hicisteis, Yu: no te pierdas nada i El club de la comedia. Polifacètic, també ha escrit un llibre, La risa os hará libres (Planeta, 2014). Els caps de setmana fa províncies amb un espectacle d’humor. Estic convençut que molts de vostès saben també que Dani Mateo és un dels còmics que ha posat a prova el fràgil llistó de la llibertat d’expressió a Espanya en representar un sketch a El intermedio en el qual simulava mocar-se el nas amb la bandera espanyola. La cosa –poca broma, eh!– està pendent de judici. L’humorista, linxat per la dreta cavernícola per terra, mar i xarxes, espera que “el jutge instructor de la causa ho consideri tot plegat una broma, perquè si no...”. Per sort –i com a prova l’editorial que aquest periòdic va dedicar al tema el 9 de novembre passat–, han estat moltes les veus que l’han defensat d’un clar atac a la llibertat d’expressió. Acostumat a seguir la trajectòria dels periodistes amb els quals he tingut l’honor de treballar, el cas d’en Dani el considero especial. Recordo que va ser l’any 1999 quan via Frederic Roda, director i propietari del Teatre de Ponent, es va presentar a Revista del Vallès decidit a fer les crítiques de teatre. Com a responsable de la secció de cultura, vaig veure clar que per fi tindríem un bon crític. I dit i fet. “M.P. de Daniel” –aleshores signava així– va publicar de febrer a juliol una vintena de crítiques. Temps suficient en el qual es va guanyar el reconeixement i respecte de la majoria de les formacions de les quals va parlar i, com no, les antipaties d’unes quantes altres. Després d’estudiar al Cervetó, on va coincidir amb l’ara president de Cs, Albert Rivera, el jove Dani va fer les primeres pràctiques a Granollers TV entre l’octubre de 1997 i l’abril de 1998. En total, van ser 23 programes d’Insenescents, un bon calaix de sastre televisiu, segons explica el periodista Jaume Camprubí, que va marcar època. Produït pels Arian Botey pare i fill, el programa incloïa seccions com El Kràpula, un espai que trobava en la discoteca As de Copes el seu punt d’inspiració. Passada l’època granollerina, en Dani va emprendre una nova etapa professional que el va portar fins a Madrid, on viu des de fa 15 anys. Les coincidències de la vida han volgut que comparteixi plató i feina a El intermedio amb Sandra Sabatés, que acaba de ser guardonada amb el premi Ondas 2018 com a millor presentadora. La quota granollerina que aporten tots dos periodistes al programa és més que evident. Però hauran comprovat com en Dani la vol augmentar encara més, d’aquí que sovint recordi les prediccions del mèdium granollerí Sandro Rey, el rei de les profecies. Proclamat per votació popular Home dels Nassos 2018, el guardó satíric de la colla dels Blaus de Granollers, l’humorista diu que agraeix “molt sincerament la distinció” i espera “estar a l’altura del compromís que el premi representa per la defensa de la llibertat de l’humor i de la llibertat d’expressió”. I en preguntar-li com porta això de treballar amb una granollerina a Madrid explica: “Molt bé –diu seriosament–, tot i que... [riu] Sap què passa, però? Doncs que mentre que ella és la periodista guai i li donen tot ben mastegat i contrastadet, a mi em toca... I clar, ella rep l’Ondas i jo...” Nota Dani, sí, ja sé que no he posat literalment tot el que em vas dir de la Sandra, però és que no em ve de gust posar a prova els jutges. Confio que ho entenguis. Una abraçada.

Dani Mateo, periodista i còmic

El compromís de l’humor