El coronavirus nostre de cada dia
La pandèmia de la covid continua a nivells inquietants. El risc de rebrot segueix instal·lat en les quatre xifres: a Granollers, 3.424; a Mollet, 3.081; a tot el Vallès Oriental, 4.197, i a Catalunya, 3.802. Cal recordar que el nivell alt es troba entre 71 i 100. La variant òmicron es va definir el novembre de 2021 i el seu contagi ha resultat intractable. Però no tot són notícies dolentes, la velocitat de reproducció de la malaltia es troba per sota de l’1: a Granollers, al 0,61; a Mollet, al 0,59; a tota la comarca, al 0,69, i a Catalunya, al 0,72. Això vol dir que, en el cas del Vallès Oriental, 10 persones positives estan encomanant el virus a gairebé set persones. Podrà semblar un avenç pírric, però es tracta d’una tendència que aventura una caiguda de l’onada les properes setmanes.
Després de sis onades, els hospitals no s’han desbordat com al març-maig del 2020 i els centres d’atenció primària (CAP), aquest hivern a l’ull de l’huracà, han aguantat prou bé, ni que sigui a costa de l’esforç i dedicació d’uns sanitaris massa tenallats per l’allau de positius. Hi té a veure que la gota no hagi vessat el got que un tant per cent gens menyspreable de la població s’ha vacunat, que els tests d’antígens són assequibles i que qui més qui menys vigila les recomanacions de la mascareta en espais tancats, el rentat de mans i la distància en les relacions socials.
Arribats a aquest punt i després de dos anys de fatiga social, econòmica i mental per la pandèmia, què cal fer? L’última paraula l’ha de tenir la comunitat científica, entre la qual s’escampa el criteri de començar a considerar la covid no pas com una emergència amb inici brusc i final clar, sinó com una malaltia comuna amb la qual s’haurà de conviure molt probablement durant dècades, el que s’ha batejat com a gripalització de la covid. Aquest canvi de paradigma, però, canviarà ben poc les urgències del millorable sistema públic de salut. L’obligació de la mascareta al carrer o si obre o no el lleure nocturn semblen frivolitats de saló si no es discuteix que falten sanitaris –i molts dels que hi són estan en precari– o que cal recuperar recursos econòmics en sanitat perduts durant les retallades. Si el coronavirus ha de ser el nostre pa de cada dia, caldrà que hospitals i CAP no l’hagin de tractar a empentes i rodolons.