Julio Viñeta (1903-2000), artista pintor

Divendres 13 de gener de 2023. Cafè al bar El Patufet de la plaça Negra de Granollers. Doncs això, que el Vet aquí! arriba al final i em toca explicar cosetes de com ha anat tot plegat aquests cinc anys de la puntual cita setmanal dels divendres (262 en total). La secció va començar a navegar el 12 de gener de 2018, tot just després que el director d’aquest periòdic, Txus Medina, m’animés a escriure per segona vegada després de la primera experiència que vaig tenir durant el període comprès entre el juliol de 2013 i setembre de 2015 amb l’aleshores director Josep Mas. Amollades les amarres, la secció ha navegat per mars tranquils i només la pandèmia ens va obligar a fer un dietari per precaució durant vuit edicions. La resta de setmanes, 254 en total, el Vet aquí! ha intentat explicar històries. Romanços de granollerins i granollerines amb noms i cognoms i de km0. Persones de diversa índole i condició, algunes de conegudes i altres de desconegudes per mi, fins que els cafès que he compartit amb elles m’han permès plasmar relats ben diversos. El resultat final m’ha enriquit. Hi ha poques coses com conèixer gent i vincular-les amb la ciutat on viuen, treballen i estimen. Abans de sortir a mar obert vam batejar el vaixell. Entre els noms a triar, el director Txus –copatró de la secció i editor que fija y da esplendor als textos– va tenir clar que havia de ser Vet aquí! L’elecció, que coincidia amb una de les meves propostes, feia referència a l’expressió col·loquial que utilitzava sovint en Julio Viñeta i Fontfreda (Sant Hipòlit de Voltregà, 1903 – Vilassar de Mar, 2000), artista pintor que va viure a Granollers i del qual conservo un gran record. Home extravertit i xerraire, en Julio va sortir a pintar paisatges del Vallès amb la coneguda com la Colla de Canovelles cap allà el 1920. Entre els seus integrants destacaven Albarranch, Cuch i Brugaroles. Als anys 60 va participar en la fundació del Grup Art i el Grup 3+X, integrats, entre d’altres, per Serret, Pagès, Puig, Ega, Bellavista, Botey, Bufí, Sánchez, Rovira... El 1984 es va presentar l’exposició-antològica “Homenatge a Julio Viñeta”. Orfe i amb una vida de dificultats [vegeu el llibret Julio Viñeta publicat el 2003 per la Comissió Ciutadana del Centenari de Julio Viñeta, encapçalada per Enric Garcia-Pey] en Julio destacava pel domini de la llum i la seva creativitat un xic surrealista. Pintor aficionat –professionalment va treballar d’obrer a Can Botey–, en Julio tenia, segons diu Garcia-Pey, dues coses al cap que el seduïen, el trasbalsaven i el feien ser ell autènticament: “La pintura i les senyores.” Artísticament, “les senyoretes”, que deia ell, són ben presents en algunes de les seves obres. Casat amb Hermínia Rof, el matrimoni no va tenir fills. En quedar vidu va continuar vivint al carrer Agustí Vinyamata. Sempre actiu, el 1995 va participar en l’exposició col·lectiva “Alfa i Omega” organitzada per l’Ajuntament a la sala Sant Jordi. I el 2003, pel centenari del seu naixement, el Museu va dedicar-li una mostra especial. Entranyable i bon conversador, filosofava sobre pintura, el Barça –hi va jugar al juvenil uns anys– i la vida en general. Quan va emmalaltir va anar a una residència de Vilassar de Mar. Juntament amb la meva dona, Rosa Ruera, i pintors com Garcia-Pey i Antoni Granja-Llobet, el vam visitar sovint. Va morir, vet aquí, el dia de Reis de 2000. Doncs fins aquí la història d’una secció que m’ha permès explicar amb total llibertat moltes altres històries de persones que hi han confiat, s’han prestat i han volgut col·laborar amb aquest periòdic i amb aquest periodista. En temps de tants recels i desconfiances, trobo que no està gens malament. A totes elles, en nom d’EL 9 NOU i en el meu propi, moltes gràcies. Igualment, agreixo molt l’encertada col·laboració dels il·lustradors Neus Páez, Nico Mayolas, Tresor Jiménez i Marc Monràs. I vet aquí que això arriba al final i molt em temo que en Txus Medina haurà d’ajustar el nombre de caràcters perquè hi càpiga tot. Llarga vida, doncs, al periodisme lliure i independent –i si aguanta en paper, oli en un llum!–, i èxits als companys d’opinió Marina Martori, Agnès Boixader, Laura B. Serna, Teresa Sagrera, Montserrat Ponsa, Josep Maria Boixareu, Josep Cassart, Ramon Font i tants d’altres amb els quals he compartit aquesta tribuna d’opinió. I a vostès, lectors, receptors d’aquestes històries, gràcies pel seu interès. Ha estat un plaer. Postdata: Avui el meu pare ha fet 110 anys, vet aquí!

Julio Viñeta (1903-2000), artista pintor

Creatiu i original