| 09:09
Opinió

L’aigua ha d’arribar a tothom sense importar el seu nivell social o econòmic i s’ha de poder assegurar el servei ara i en un futur

El debat sobre la gestió de l’aigua de boca

Tant l’abastament de l’aigua com el seu sanejament són serveis públics de caràcter local a l’Estat espanyol. Això vol dir que són els ajuntaments els que se’n fan càrrec i els que han de garantir que l’aigua sigui un bé públic. Entre els segles XIX i XX, el subministrament a pobles i ciutats va néixer per iniciativa privada. Emprenedors van veure oportunitat de negoci i van fer les inversions per escampar canonades i comptadors. Quan l’aigua va passar a servei públic, molts ajuntaments van continuar amb aquelles primeres empreses, que llavors es van convertir en concessionàries. D’unes dècades ençà, aquest model de gestió privada d’un bé públic es posa en qüestió i, al Vallès Oriental, ja són uns quants els municipis que s’han fet càrrec directament de la seva gestió. Alerta, però, perquè no es tracta d’una mena de nacionalització: el preu de l’aigua, les condicions per accedir-hi o les inversions que calen continuen sent decidides pels plens municipals, hi hagi gestió d’una concessionària privada o de tècnics i funcionaris d’un ajuntament.

EL 9 NOU reporta àmpliament l’estat de la gestió de l’aigua a la comarca en les primeres pàgines de l’edició d’aquest divendres 23 d’octubre. Si bé és clar que hi ha el debat sobre si una gestió privada o una gestió municipal són més convenients, el cert és que no es pot treure cap conclusió definitiva ni en un sentit ni en un altre. Als municipis amb gestió 100% municipal el rebut de l’aigua no és més barat que als municipis on la gestió és càrrec d’una concessionària privada. I tampoc no ha passat prou temps per comprovar si la gestió 100% municipal ha pogut tirar endavant inversions i manteniments que una xarxa d’aigua necessita.

L’aigua ha d’arribar a tothom sense importar el seu nivell social o econòmic i s’ha de poder assegurar el servei ara i en un futur. I també cal fer-ho amb criteris sostenibles. Com a consumidors i com a votants, hem de vetllar perquè els regidors dels plens municipals –tant els del govern com els de l’oposició– compleixin aquests mandats i vetllin per la transparència del servei. Si la gestió és privada o és pública sembla que més aviat importa poc.