La ràtio d'1,2 llits sociosanitaris de la comarca és ridícula en comparació amb la mitjana catalana de 2,45 llits

El dèficit de places sociosanitàries al Vallès Oriental és un assumpte recurrent que, a força d’anys, sembla sense solució. A la comarca i a les capitals sanitàries de Granollers, Mollet i Sant Celoni els pesa el deute històric de totes les administracions que han gestionat la salut, l’Estat i la Generalitat, i que no han invertit prou de fa dècades. També pesa, naturalment, la proximitat a Barcelona. En els darrers 50 anys, els vallesans han hagut de mirar amb un ull l’oferta sanitària de casa seva i amb l’altre la de Barcelona segons la malaltia o les cures requerides. En tot cas, a hores d’ara al Vallès Oriental hi ha un dèficit de més de 160 places sociosanitàries i només a Granollers falten més de 200 places en residències per a la gent gran. Hi ha hagut avenços, ni que sigui sobre el paper. Per exemple, amb la signatura del conveni per crear 68 places noves de geriatria a la futura residència pública de Granollers, a les quals s’afegirien les 52 existents del geriàtric Adolfo Montañá. Totes s’agruparien al mateix futur edifici del carrer Tetuan. Aquestes 52 places de gent gran lliures es podrien reconvertir en llits sociosanitaris. És en el que estan insistint la Fundació Hospital Asil de Granollers i l’Ajuntament, convençuts que només amb propostes imaginatives i que toquin de peus a terra es pot capgirar una mica la ràtio de només 1,20 llits sociosanitaris del Vallès Oriental. Una ràtio ridícula que contrasta amb la de 2,45 de mitjana Catalunya, la de 2,72 d’Osona o la de 3,69 del Bages. També cal acceptar, però, que comarques veïnes com el Maresme o el Vallès Occidental tenen unes ràtios d’1,18 i 0,47 respectivament. El Vallès Oriental ha de poder equiparar-se com a mínim amb la mitjana catalana en 8 o 12 anys. Ciutadania, entitats i organitzacions, patronals i sindicats, alcaldes i regidors de la comarca han de fer front comú perquè la sanitat vallesana –amb recursos i personal ajustats a les necessitats– superi els reptes d’aquestes primeres dècades del segle XXI. El sistema sanitari es va dissenyar per a patologies agudes i ara s’ha d’adaptar a l’envelliment de la població. El Vallès Oriental no pot renunciar a un sistema de salut que, per definició, ha de ser públic, equitatiu i universal.

La ràtio d'1,2 llits sociosanitaris de la comarca és ridícula en comparació amb la mitjana catalana de 2,45 llits

El dèficit vallesà de places sociosanitàries