Infants i adolescents han d’anar trobant les formes personals de contenció del desig i control dels impulsos

Som éssers de desig. El desig ens empeny a sobreviure, a viure i a voler viure bé. És bo desitjar perquè el desig és esperança, il·lusió, imaginació i creació. Sense desig seríem éssers inerts. Però tan bon punt hem realitzat allò que desitjàvem i assolit un cert goig ja tornem a desitjar una altra cosa. Part de les nostres frustracions venen del fet que no podem aconseguir tot allò que desitgem. No som conscients que la felicitat absoluta no existeix i que si desitgem, per als infants i adolescents, una felicitat relativa, aquella que tot ésser humà pot aconseguir, els hem de mostrar formes de contenir el desig. Educar té la finalitat de situar l’infant en el món i dotar-lo de fortalesa suficient per intervenir-hi amb autonomia i responsabilitat. Família i escola tenen un paper clau en la construcció de cada identitat personal i sabem que condicionem l’autonomia de cada infant i també la seva capacitat de contenir el desig en funció del model educatiu que triem. Les identitats són polièdriques i els desitjos plurals i diversos i sovint els desitjos d’unes identitats poden entrar en col·lisió amb els drets de moltes altres. Educar reforçant l’autonomia personal no és suficient per construir una societat justa i solidària i tenir només present la llibertat individual pot educar petits –o grans– dèspotes, petits –o grans– cràpules. Infants i adolescents han d’anar trobant les formes personals de contenció del desig i de controlar els propis impulsos. En això rau l’educació: a trobar una forma autònoma de disciplinar-se, per no comportar-se com un golafre, un desenfrenat, un tronera o un abusador. La disciplina ha de néixer en un mateix, però som els adults que, refrenant els propis instints, mostrem maneres de fer-ho. Pare i mares donen testimoni amb cada actuació, mostren maneres diverses de saber esperar –o no– i de saber que no tot es pot tenir, que ni tan sols és bo tenir-ho. Si els pares ho fan bé, els seus infants sabran que no poden fer el mateix a casa que al parc infantil, al restaurant o al súper. L’educador ha de comportar-se, sobretot a l’espai públic i a l’espai comú, de manera que evidenciï que sap contenir el desig, que sap controlar l’instint. Ser lliure i autònom no suposa fer “el que et sembli, quan et sembli i com que et sembli” sinó fer el que vols fer, sense impedir que ningú altre perdi el seu dret a fer el mateix.

Infants i adolescents han d’anar trobant les formes personals de contenció del desig i control dels impulsos

El desig limitat