El Dia de les Dones i els efectes de la guerra
El Dia Internacional de les Dones arriba dimarts enmig d’una guerra a Ucraïna que es podria convertir en la crisi més gran de refugiats a Europa des de la Segona Guerra Mundial. L’ACNUR, l’agència de les Nacions Unides per als refugiats, ha declarat el nivell màxim d’emergència davant les previsions que apunten que 4 milions de persones es podrien veure obligades a fugir cap a altres països si continuen les hostilitats. En aquest 8-M és de justícia, per tant, que centrem la mirada també en les dones refugiades: la majoria del miler de persones que han sortit els darrers dies d’Ucraïna cap a Polònia, Hongria, Moldàvia, Romania o Eslovàquia són dones o nenes. Aquesta doble condició de dona i refugiada les converteix en més vulnerables a l’hora d’afrontar perills i discriminacions en una societat que està lluny de poder-se definir com a plenament igualitària.
Abans de la guerra d’Ucraïna, l’ACNUR ja havia alertat que dels 80 milions de desplaçats forçosos registrats l’any 2020 a tot el món, la meitat eren dones que, pel fet de ser-ho, tenien menys possibilitats d’accés a l’educació, d’inserció laboral i més dificultats d’obtenir la residència legal. Això sense parlar del risc de ser víctimes de violències sexuals o tràfic de persones. Com si fos una gota malaia, ens hauríem de recordar aquestes desigualtats que crisi darrere crisi ens impedeixen fer passes endavant. Les guerres, però també l’impacte del canvi climàtic o la pandèmia, van en contra de la igualtat de gènere.
També cal posar el focus en les noves generacions. Com veuen la societat actual i què intentarien canviar? Elles han heretat una situació millor que la de les seves mares i àvies gràcies a les lluites socials dels últims anys, però encara ens/els queda molta feina per fer. Una de preocupant és la forta pressió social que pateixen actualment les nenes i noies sobre el seu aspecte físic. Un bombardeig d’imatges a través dels mitjans i les xarxes de cànons perfectes i hipersexualitzats. Aquesta cosificació provoca desigualtats, violència i una llarga llista d’efectes com els trastorns alimentaris. Tots plegats hauríem de reflexionar, no només pel 8-M, què podem fer per posar-hi fre.