La Rebel

Volem vides sense por i en igualtat / Imatge: Shigeo Fukuda (1932-2009) / Artis 89 Ja no és 8 de març i per tant no deu tocar que ningú parli de dones, feminisme, masclisme, sostre de vidre, conciliació, violència de gènere, feminicidis i “per quan un Dia de l’Home?”. Ja no deu tocar perquè aquestes coses toquen poc, que n’estem tots cansats i que les feministes som unes pesades i no sabeu per què es queixen que si ho tenen tot.Cada any que passa m’enfada més el 8 de març. Perdoneu-me, dec ser una feminista ben estranya, però no m’agrada. Em sembla propaganda barata i una manera massa senzilla perquè empreses i marques facin veure coses en què no creuen i diguin tonteries animant les dones a ser fortes, valentes, capaces i felices. Aneu a la merda. Una mica.Jo preferiria que hi hagués un Dia de l’Home i que ens dediquéssim totes a animar-los a ser estupendus des de la nostra cadira de drets aconseguits i zero por. Una cadira on poder estar assegudes tranquil·lament els 364 dies restants i aquella jornada, el Dia de l’Home, dedicar-la a felicitar els homes per ser homes –és pel que ens feliciten i reconeixen, eh? No us enganyeu pensant que valoren una lluita justa (sí, justa!), les batalles diàries que afrontem– i fer-ho des de la calma, la tranquil·litat i el poder.Seria meravellós que hi hagués un Dia de l’Home. I no me’n ric. Seria meravellós perquè potser s’entendria que no volem un Dia: volem vides sense por i en igualtat, sense obstacles ni càrregues extra, sense pagar el cost de la maternitat, sense tenir por de la nostra integritat física, del dolor, de l’abús i la vergonya.M’indigna sortir al carrer a llegir manifestos que sonen repetits i m’indigna que, pel fet d’haver aconseguit moltes coses, se’ns neguin totes les que falten. Em dol que no s’entengui o no es vulgui entendre el feminisme com el que és: un moviment transversal i senzill que implica millores per a tothom perquè busca l’equitat i la justícia.Però ja no és 8 de març, ja no és el dia de parlar d’aquestes coses. Els mitjans de comunicació tornen a les quotes habituals, el lila ha desaparegut de tot arreu i ja fins l’any que ve. Això de ser dona serà el que és sempre: una sort, un regal i una lluita.Us ho pregunto de veritat: el Dia de l’Home, per quan?

La Rebel

El Dia de l’Home