| 09:24
Opinió

Ja va sent hora que es parli de com ajudar la salut mental del jovent i de reivindicar polítiques públiques adequades i suficients

El drama de la salut mental dels adolescents

Quan baixi la marea de la pandèmia que tot ho ofega, a la platja dels debats públics tornarà l’interès per abordar quotidianitats que no s’han esvaït ni s’han solucionat a base d’arraconar-les amb una calamitat més gran. És el cas de la salut mental dels adolescents. La taca de la Covid no pot amagar la taca de les dificultats mentals de la gent jove. De fet, després de confinaments i restriccions s’ha disparat la quantitat de consultes i casos de nois i noies amb trastorns alimentaris, que s’autolesionen o pateixen depressió, que presenten disfuncions de conducta o han intentat suïcidar-se.

La setmana passada, EL 9 NOU explicava el cas de l’escriptora de Cardedeu Núria Busquet. La seva filla està patint un trastorn de la conducta alimentària (TCA), que es va despertar durant el confinament de l’any passat. Tota la família ha hagut de passar el tràngol intolerable dels entrebancs burocràtics del sistema de salut per atendre una noia de 13 anys que no entrava als paràmetres dels protocols existents. I és intolerable perquè mentre passaven els mesos recorrent els laberints kafkians de l’administració la filla de Busquet no parava de perdre pes i la seva vida corria un gran risc. I és intolerable també perquè el que ha viscut Busquet ho han patit, ho pateixen i ho continuaran patint milers de famílies al país. A Catalunya, els experts calculen que hi ha 27.000 noies afectades per TCA i que el 6% de les dones entre 12 i 24 anys els pateixen. I el que encara ho fa més trist: el 50% de les adolescents no se senten a gust amb el seu cos.

En l’edició d’EL 9 NOU d’aquest divendres 16 d’abril [vegeu la pàgina 33], l’escriptora de Granollers Carme Ballús insisteix que ja va sent hora que es parli de forma clara de com ajudar la salut mental del jovent i de reivindicar polítiques públiques adequades i suficients. També a partir d’una experiència en primera persona, Ballús es qüestiona per què a les famílies dels nois i noies amb afeccions mentals se les condemna a trucar la porta de la sanitat privada perquè la sanitat pública està col·lapsada i infradotada per atendre’ls. Arriba l’hora, doncs, d’accions concretes, d’obrir noves residències i centres de dia, de contractar més sanitaris especialitzats. La salut mental dels nostres adolescents està perill, no ens ho podem permetre.