No ser-hi registrat dona peu a situacions kafkianes que, en el fons, res no tenen a veure amb la regularització laboral o no d’algú

Vallès Oriental Vol Acollir és una entitat formada per grups, entitats i particulars de la comarca que ja en tenen prou de bones paraules i d’amagar el cap sota l’ala quan es tracta d’integrar les persones que són veïnes del Vallès Oriental vinguin d’on vinguin. Des de fa mesos, l’organització s’està coordinant amb altres col·lectius d’arreu perquè la situació per a molta gent arriba a ser dramàtica. Denuncien que hi ha administracions locals que, confonent els termes de nacionalitat i empadronament, posen entrebancs als qui volen constar al padró d’un municipi. I, efectivament, no ser-hi registrat dona peu a situacions kafkianes que, en el fons, res no tenen a veure amb la regularització laboral o no d’algú. Són situacions lamentables que neguitegen el dia a dia de persones de carn i ossos, no pas a expedients de paperassa que corrin d’un calaix a un altre del sistema burocràtic. Sense ser al padró, ningú no pot accedir a serveis tan bàsics per a tothom com la sanitat o l’educació. Sense facilitar l’empadronament, s’està condemnant molta gent a viure al marge del sistema, a subsistir en una zona morta de l’estat de dret. A ser veïns de segona.

A hores d’ara, Vallès Oriental Vol Acollir ha presentat instàncies a més d’una vintena d’ajuntaments vallesans perquè facin servir el padró “com un mecanisme d’inclusió i convivència”. És un toc d’alerta perquè no es permetran més tripijocs en aquesta mena d’afers. Presentar una instància, en temps de comunicacions digitals i informació a corre-cuita, podrà semblar ingenu. Tot al contrari. En un estat de dret compta per sobre de tot la seguretat jurídica. I el cas és que, tal com recullen les instàncies que s’estan registrant, la legislació sobre els empadronaments deixa ben clar que el padró municipal és un registre perquè constin els veïns d’un municipi i que qualsevol que visqui a Espanya està obligat a inscriure-s’hi. I també que aquesta obligació l’han de seguir tant els administrats (persones migrades o no) com els qui administren (els ajuntaments). A partir d’ara, doncs, cap administració local no podrà al·legar desconeixement.