El faraó JIM
Matí del divendres 19 de novembre de 2021. Cafè –el seu amb llet– al bar Los Cazadores del carrer Girona amb Joan Illa Morell, JIM (Granollers, 1946-2021). La trobada tenia caràcter fortuït. Com feia habitualment, en Joan va sortir de casa –vivia al carrer Joan Prim– amb la intenció de fer el també habitual cafè amb llet de cada dia. Sense que li tragués, em va dir que encara no era el moment i que ja quedaríem un altre dia per fer-li una entrevista. Feia tres anys que l’esperava i ara sé que no arribarà mai.
Matí del dimarts 21 de desembre. En Joan ha mort sobtadament a 75 anys. Miro el Whatsapp i llegeixo els últims missatges que m’havia enviat. El darrer és del 15 de desembre. A la tarda, pujo al tanatori a donar el condol a la família i a acomiadar-me d’ell. Sobre el taüt tancat, hi ha roses i fotos seves amb els integrants de l’associació Amics del Faraó JIM i un dibuix en el qual està amb el seu amic Dalí i la seva dona, Gala.
Dijous 23 de desembre. Al funeral, en Joan és recordat per alguns dels seus amics emotivament i alegrement. D’ell, en destaquen la seva energia, vitalitat, optimisme i humor i li agraeixen els moments surreeeeeeeeealistes que han viscut amb ell. Compto els assistents: 43 persones. Els seus amics troben a faltar algun representant municipal i així ho fan constar. Fèlix Benz, integrant dels Amics del Faraó, proclama que, “com els grans faraons, en JIM serà immortal”.
La periodista Teresa Terradas recull a EL 9 NOU algunes declaracions de persones que l’han conegut bé. El pintor Vicenç Viaplana ho té clar: “Em sap greu l’ostracisme en què va viure gran part de la seva vida després dels anys 70. […] Només pel tema del quadre que va deixar Miró amb les lletres de Granollers ja té un mèrit indiscutible.” El que diu Viaplana fa que torni a rellegir el llibre Meridià Granollers anys 70. Art de concepte i acció (Museu, 2010), amb textos de Lambert Botey, Teresa Camps, Joan Garriga, Cristina Masanés, Jordina Medalla, Pilar Parcerisas [comissària de l’exposició que s’hi va fer], Karles Torra, Vicens Viaplana i Carme Clusellas, directora del Museu. Parcerisas escriu: “L’art va trencar a Granollers amb les disciplines artístiques tradicionals i va obrir-se cap a la natura, l’acció, l’objecte i la projecció del mateix fet artístic envers la col·lectivitat i l’espai social i urbà.”
Els fets més rellevants d’aquells anys són ja prou coneguts: la primera Mostra Internacional d’Art. Homenatge a Joan Miró i el primer Concurs d’Art Jove (1971), el primer Festival de Música Progressiva de l’Estat espanyol (1971), els happenings de Bravo i Bartolozzi i el de Salvador Dalí (1974)…
Amb ressonància internacional, aquests esdeveniments van marcar també el futur artístic de Granollers. L’acció El Sant Sopar, dins el malaguanyat projecte Art a Granollers (1973), en va ser un exemple. Es tractava d’un Cenacolo en el qual JIM va recrear l’escena bíblica amb 12 artistes i, al centre, al lloc de Jesús, destaca l’única dona del col·lectiu, Magda González. Els apòstols eren Carles Díez, Ramon Lamarca, Xavier Vilageliu, Jaume Serras, Josep Luis Ontiveros Albert Granado, Francesc Sastre, Joan Ventura, Vicens Viaplana, Joan Martínez, Paco Merino i el mateix JIM. El fotògraf Pere Espaulella va convertir l’acció en una foto-icona.
Divendres 31 de desembre. El periodista Oriol Serra destaca en aquest periòdic alguns valors del llegat artístic d’en JIM i es lamenta del poc cas que se li ha fet. A l’article de Serra, JIM surt fotografiat amb un bastó amb l’empunyadura d’un elefant daurat, en record del paquiderm de pedra d’Òrrius, espai de vendavals no realitzats.
Arribo al final d’aquestes línies i em temo molt que el JIM ha guanyat una vegada més a en Joan Illa Morell, encara ara un desconegut. JIM, el dels jimistes, equival a gerent del Centro de Iniciativas y Turismo (1970-1979), a l’agitador, al de 7 monos en la luna, Happening de happening y todo es happening, al de l’art conceptual, a Camilo José Cela, Buero Vallejo, Joan Miró, Arranz Bravo, Rafael Bartolozzi, Salvador Dalí, Modest Cuixart, Joan Brossa, Antoni Tàpies, el Quixot, Josep Maria Subirachs, Joan Ponç, Josep Llorens Artigas, Josep Maria Gironella, el Faraó, Josep Pla, Salvador Espriu, Fernando Arrabal, Josep Uclés, Jordi Benito i Josep Guinovart… tots ells, artistes, escriptors, persones i personatges del món cultural amb els quals en JIM connectava com ningú còsmicament i terrenalment.