El Farras, un personatge ‘top-ten’
Dimarts al matí. M’endinso al taller d’Eva Canal i Canals (Granollers, 1960) i de Sílvia Sulé i Duesa (Barcelona, 1963). Només de travessar la porta em sento observat per uns personatges que conec prou bé. Junts, formen un grup compacte. Segons sabré més tard, ha estat el Farras el primer que ha preguntat què volia aquest periodista. Posats en alerta, el Bailo ha començat a trotar pel recinte en actitud bel·licosa tot aconseguint, amb l’ajuda de grallers, timbalers i diables, aixecar una muralla infranquejable rere la qual es protegeixen els gegants Cosme i Damiana, l’Esteve i la Plàcida, en Biscarri i en Galí, el Drac, la Granota, el Colom de la pau…
Encara sorprès per aquesta rebuda, l’Eva i la Sílvia em diuen que estigui tranquil, que tants amaneios de benvinguda responen “a l’afany d’en Bailo de tenir-ho tot controlat”. Passats uns minuts la situació es calma, i els personatges de la festa major de Blancs i Blaus creats per les dues artesanes passen del recel inicial a una relació més amistosa. “És que –comenten les seves creadores– tots ells estan nerviosos amb la cita de festa major.”
Icones autèntiques, els personatges de fusta de l’Eva i la Sílvia ja fa uns 10 anys que s’han convertit en referent. Fets a mà, mostren no només uns quants elements singulars de les colles, sinó també tot de personatges amb nom propi representats per gegants, geganters, capgrossos… La seva proposta representa una important aportació artística al ja ampli marxandatge que les colles presenten cada any: samarretes, mocadors, ulleres, gorres, pitets, clauers…
Però més enllà d’això, l’Eva i la Sílvia creen al seu taller del carrer Vallès moltíssims més figures. Durant anys, diversos els ajuntaments vallesans i de la resta del país s’han interessat per les seves creacions. Treballades al torn primer i pintades, posteriorment, cadascuna de les peces que fan neixen com a obres artístiques singulars. En el cas de Granollers, el Farras es troba al top-ten de les figures més venudes, seguit dels gegants, el Drac… L’última incorporació a la germandat festiva granollerina és la figura de Francesc Payàs, el popular abanderat dels McHagum. Justament Payàs exposa els seus dibuixos de personatges de festa major a la sala Espai Tranquil de Barbany aquests dies. Posats a demanar, servidor els fa un prec: “Per quan la figura del Sant Blau?”
Encantades amb la feina que fan, totes dues van estudiar Arts i Oficis a la Llotja de Barcelona. Diverses circumstàncies van fer que al 2010 posessin en marxa una botiga al carrer Portalet dedicada al lloguer d’espais per a artesans. Primerament, van començar a vendre figures de cartró i després d’un temps de proves van fer el salt a la fusta a través del projecte “Art mes art” (cat.artmesart.com). Malgrat les dificultats del moment per la pandèmia, expliquen que confien que les coses millorin “a poc a poc, ja que la majoria de la nostra feina està relacionada sobretot amb la creació dels personatges festius”. Afortunadament per a elles, hi ha ajuntaments que han apostat per oferir-los com a regal institucional. També fan figures personalitzades, una proposta que les permet ampliar considerablement el
radi d’acció.
Des de fa uns mesos treballen en una línia pedagògica que volen incorporar a les escoles. Mitjançant les amables figures que fan, donen vida a una sèrie de contes populars: El patufet, Els tres porquets, Les 7 cabretes i el llop, Sant Jordi i el drac, La rateta que escombrava l’escaleta, La caputxeta vermella… Tant l’Eva com la Sílvia remarquen que convertides en peces artístiques, “les figures del contes ajuden als nens a entendre millor les històries que els relaten”. A més a més de fer parada i participar en diverses fires, les artesanes venen els seus personatges al Museu Termàlia de Caldes, a l’Oficina de Turisme de l’Ajuntament de Granollers, a l’Espai 31 de Cardedeu i a la Casa dels Entremesos de Barcelona.
Unides per la seva passió per l’art en general, l’Eva és llicenciada en Història de l’Art i va treballar durant molts anys com a maquetista d’arquitectura. Està casada amb Josep Carreras i tenen dos fills: l’Eudald, de 28 anys, i l’Alexandra, de 18. Per la seva part, la Sílvia havia treballat, juntament amb Agnès Ferré, en un taller de ceràmica i havia fet classes de plàstica a l’escola Salvador Llobet. Està casada amb Josep Lax i tenen dos fills: l’Enric, de 28 anys, i en Joan, de 26.