Reverenciada per alguns com una Mahatma [‘ànima gran’] o com una santa viva, Amma és coneguda per la seva obra caritativa i sobretot per les seves abraçades

Ja fa uns anys que sento curiositat per l’obra de Sri Mata Amritanandamayi Devi, coneguda arreu del món com a Amma o Mare. En els darrers anys m’he assabentat per la premsa que ha vingut a Granollers, i n’he parlat amb una amiga que ha rebut la seva abraçada. Sentir-la parlar d’aquesta abraçada ha anat fent créixer la meva curiositat. Però mai fins ara havia fet el pas d’anar-hi, de veure-la personalment, de veure com abraça i de parlar amb la gent que la segueix. La setmana passada va coincidir que alguns dels dies que l’Amma era a Granollers jo també hi era, ja que estic fent un curset a la ciutat, i la casualitat –o no– va fer que el dijous (darrer dia de l’Amma) m’hi apropés. Després de buscar aparcament durant una llarga estona –de fet, vaig estar a punt de marxar diverses vegades, però la curiositat era tal que m’ho va impedir– vaig arribar al Pavelló d’Esports a quarts de 8 del vespre del dijous 11. Quan vaig entrar al recinte, hi havia unes 3.000 persones. S’hi estava fent una meditació dirigida i m’hi vaig afegir. Era bonic veure –i sentir– tanta gent en comunió. Hi havia gent de tota mena, de totes les edats, de diferents nacionalitats, diferents cultures i llengües... Sempre que veig tanta gent junta, vibrant en una mateixa freqüència, sigui en una meditació, en una manifestació o en un concert, penso en el poder de la unió i en la força d’aquest poder que conté la suma dels pensaments de tothom. L’altre dia, a l’interior del Palau de Granollers també vaig notar aquesta força que confereix la unió de milers de pensaments en una mateixa direcció. Jo, interiorment, pensava en els presos polítics, en el canvi climàtic, en les persones refugiades, en les injustícies socials, en les guerres... en tot allò que m’amoïna com a ésser social i col·lectiu. Després vaig saber que la meditació de la qual havia participat era l’Atma Puja, la cerimònia de la pau mundial. I em va alegrar haver-hi aportat el meu granet de sorra. Però això, com deia, ho vaig saber després, parlant amb una persona de l’organització. De fet, la informació sobre Amma, l’he buscat després d’haver anat al Palau i haver vist i sentit el que deia la gent que hi era. Potser ho hauria d’haver fet abans, però tot va anar molt ràpid, no vaig tenir temps i tampoc no volia anar-hi condicionada per tot això que us apunto a continuació. Nascuda fa 65 anys a l’estat de Kerala, situat a l’extrem sud de l’Índia, diuen que Sri Mata Amritanandamayi Devi ja des de petita meditava durant hores a la vora del mar de Laquedivas –la part de l’oceà Índic que toca Kerala– i dedicava emotives cançons a les divinitats. També de petita, i tot i viure en la pobresa –va haver-se de fer càrrec de la família quan la seva mare va morir–, portava menjar i roba als seus veïns necessitats. Va ser aleshores, a l’edat de 12 anys, que va començar a repartir abraçades (darshan) de forma espontània, per consolar les persones del seu voltant. Reverenciada per alguns com una Mahatma [‘ànima gran’] o com una santa viva, actualment Amma és coneguda per la seva obra caritativa i sobretot per les seves abraçades. Embracing the World és l’ONG a través de la que canalitza la seva obra humanitària. Es diu que al llarg de la seva vida Amma ha abraçat més de 37 milions de persones. En ocasions, ha abraçat 50.000 persones en un sol dia, fent abraçades durant més de 20 hores. I quan se li pregunta d’on treu l’energia, ella respon: “On hi ha amor veritable, tot es fa sense esforç.” NO HE SENTIT (ENCARA) LA SEVA ABRAÇADA Algunes persones fa més de 20 anys que la segueixen i busquen la seva abraçada. Diuen que és absolutament especial i que la consideren com un déu a la terra. Jo no vaig tenir abraçada ja que no tenia tiquet –els tiquets per les darshan es reparteixen al matí o a primera hora de la tarda i jo hi vaig anar al vespre–, però vaig assistir –i participar– de l’Atma Puja. Després vaig marxar. Tenia obligacions socials i familiars per complir, però abans vaig parlar amb una persona de l’organització que em va explicar que l’Amma es posa una roba especial per fer les abraçades, una roba vermella que li confereix una força especial. –I què se sent? –li vaig preguntar. –Cada persona sent una cosa diferent. –I tu, què vas sentir? –Que tot és molt més senzill. També em va dir que tornés l’endemà al matí per assistir a la cerimònia final on l’Amma reparteix pètals de rosa i per sentir la seva mirada. Em va explicar que la mirada de l’Amma és diferent perquè ella viu en la no-dualitat i les persones normals vivim en la dualitat, distingint entre el jo i els altres, entre el dins (nostre) i el fora. “Ella, no”, diu. “Ella forma part del tot.” Potser és aquest tot el que busca (o troba) la gent en les abraçades. Parlar o no parlar del fenomen Amma sense haver sentit la seva abraçada personalment. Vet aquí el dilema. L’endemà al matí, vaig tornar al Palau d’Esports i em vaig barrejar entre la gent. Mirava, preguntava, sentia... De fet, em sentia una mica voyeur. No podia fer altra cosa. Com us deia, jo no tenia tiquet per a l’abraçada, però vaig veure i parlar amb persones que l’havien rebuda i que consideren l’Amma com una santa viva. Un jove de Girona em va confessar que ell la considera Déu. Qui si no podria oferia tant amor i compassió de forma desinteressada? També em va dir que jo no podia parlar de les abraçades de l’Amma sense haver-les sentit. Cert. Però vull parlar d’aquesta dona i del fenomen de fe, devoció, esperança i felicitat que genera al seu voltant. No he sentit –encara– l’abraçada de l’Amma ni he parlat amb ella, tot i que m’agradaria fer-ho. Però tampoc vaig tenir el plaer de conèixer personalment Gandhi ni la mare Teresa de Calcuta i no en dubto, de la seva bondat, generositat i santedat.

Reverenciada per alguns com una Mahatma [‘ànima gran’] o com una santa viva, Amma és coneguda per la seva obra caritativa i sobretot per les seves abraçades

El ‘fenomen Amma’