Josep Rovira i Gallemí, cineasta

Dimecres al matí. Cafè al barri del Lledoner amb el director de cinema amateur Josep Rovira i Gallemí (Granollers, 1932). La conversa se centra ben aviat en la llarga llista de filmacions i pel·lícules que ha fet al llarg de la seva vida. El motiu de la trobada, la projecció al Cinema Edison durant el novembre d’alguns fragments dels seus films Història de la ciutat i La ciutat somiada, tots dos centrats a Granollers els anys 1965 i 1966. A iniciativa de l’Arxiu Municipal i l’Edison. l’objectiu a aconseguir, remarquen els promotors, és doble: d’una banda, difondre els films que configuren el fons audiovisual de l’Arxiu; i de l’altre, donar-lo a conèixer i promoure la cessió o donació de films per augmentar el patrimoni documental de la ciutat.

La proposta s’està exhibint, per a satisfacció dels aficionats al cinema, a través d’un film de 12 minuts amb guió de Lambert Botey i edició d’Arian Botey. El curt, presentat amb el títol de La Carretera, de Palou a can Mònic (1966-1976), s’ha confeccionat amb una selecció d’imatges de quatre films: els ja esmentats Història de la ciutat i La ciutat somiada, de Josep Rovira; Oh! Granollers (1972), de Pere Illa i Jordi Mauri, i Cine-Club AC (1976), de Joan Corbera Santanach. El curtmetratge es presenta com una oportunitat magnífica per tornar al Granollers d’aquells anys. Un salt al passat que no deixa ningú indiferent.

Gràcies al treball cinematogràfic d’entusiastes com en Rovira, la ciutat conserva –més enllà d’alguns NO-DO sobre la Fira i Festes de l’Ascensió i unes quantes pel·lícules de la nevada de 1962– trossos d’història que són una joia. Com altres cineastes, en Rovira va donar a l’Arxiu Municipal una trentena de vídeos (DVD) i pel·lícules el juny passat. La majoria corresponen a esdeveniments familiars (festes i celebracions), però també n’hi ha unes quantes d’actes socials protagonitzats per uns quants granollerins o entitats. Entre aquests, destaquen els dedicats a Josep Lluís Arimany, Santi Subirana, Josep Henríquez, Jordi Benito, Enric García-Pey, l’EC Granollers, l’Esbart Dansaire…

Sempre per pura afició i d’una forma altruista, en Rovira ha fet centenars de filmacions al llarg de la seva vida. Més enllà d’aquests treballs, el cineasta es mostra satisfet de les pel·lícules que ha realitzat. Les tres primeres que va fer (El pequeño milagro, Història de la ciutat i La ciutat somiada) van guanyar el primer premi dels anys 1964, 1965 i 1966 del concurs de cinema amateur Ramon Dagà. Promogut per l’Associació Cultural, es va crear per homenatjar qui està considerat un dels pioners del cinema a Granollers.

El visionat sencer d’aquestes pel·lícules al web de l’Arxiu Municipal permet comprovar l’evolució de Granollers els darrers 50 anys. En tots els casos –un tret que revela fins a quin punt arribava la seva passió–, en Rovira era el productor, el director, el guionista i el muntador. Decidit a recollir aspectes significatius de Granollers, l’Ascensió protagonitza El pequeño milagro, i Història de la ciutat explica capítols d’història granollerina a partir d’un llibre del doctor Salvador Llobet. A La ciutat somiada, film dedicat a Josep Porcar i Jordi Camp, en Rovira deixa volar la imaginació i recull imatges d’un Granollers ara ben transformat i canviat.

Les seves tres últimes pel·lícules es daten al 2010, 2012 i 2017. El baró de Trenta Passes, produïda per l’Associació de Veïns del Lledoner, va comptar en els papers estel·lars amb Josep Bover, el Rapsode del Vallès; Olga Pey i Jordi Gendra. Falsa angoixa, un al·legat contra la violència masclista, va tenir Olga Pey com a actriu principal, i on destaca també la participació de Josep Benages, Teresa Sayol i Josep Dalmau. La tercera i última pel·lícula, Retorn al meu barri, van protagonitzar-la Josep Baldich i Maria Teresa de Llagó, amb la col·laboració també Jordi Gendra, Rocío Requejo, Joan Canal, Josep Maria Cruells, Pere Ribas, Dolors Gascón… El film, amb prop de 2.000 visualitzacions a Youtube, es va estrenar al Centre Cívic Nord del barri del Lledoner.

Vidu de Rosa Roca, el matrimoni va tenir un fill: Josep, de 61 anys. Amb moltes anècdotes per explicar, algunes de relacionades amb Dalí i el Happening de Granollers de 1974, on va gravar algunes imatges, en Rovira es va jubilar després de treballar més de 25 anys com a director administratiu de l’empresa Derypol, de les Franqueses.