L’atenció a la gent gran requereix debat a fons i propostes polítiques que la capgirin de dalt a baix

El 48% dels interns a residències per a la gent del Vallès Oriental han passat la Covid-19. Són dades oficials del Departament de Salut, que certifiquen que des del març fins ara s’han confirmat 1.494 positius amb proves diagnòstiques a la comarca. L’estadística és sempre freda i impersonal, encara més si és recorda que la mateixa OMS lamenta que més de la meitat de les morts pel virus a Occident s’han produït a centres geriàtrics. Quan falten pocs mesos per a l’any de pandèmia al nostre país, cal anar una mica més enllà del mal de molts, conhort de bojos.

Primera dada frapant, els vallesans morts que vivien a residències: 434 persones. Segona dada que encara fa més mal: ha mort el 31% d’afectats de Covid en un geriàtric. I fa encara més mal perquè aquesta relació (morts, segons mostra de persones), en el cas del total de positius vallesans és del 2,2%. Una mortalitat que es multiplica gairebé per 15 resulta intolerable i hauria de disparar totes les alarmes. I, finalment, tercera dada: a la primera onada, les defuncions per Covid a les residències sempre van superar els decessos que es produïen a fora. Ara, amb la segona onada, s’ha tornat a repetir. Què passarà durant la tercera onada és una incògnita, tot i que els sanitaris confien que les vacunacions –que, tot s’ha de dir, avancen arreu de la comarca de manera diligent– contribueixin a aturar en sec aquesta sagnia.

L’atenció a la gent gran requereix debat a fons i propostes polítiques que la capgirin de dalt a baix. Després d’una tragèdia d’aquestes dimensions, com a societat ens hem de sentir cridats a reclamar als representants polítics, als treballadors i als empresaris del sector i, naturalment, a la mateixa gent gran i els seus familiars reflexió a fons, autocrítica constructiva i propostes concretes perquè mai més no es torni a produir un desgavell de dimensions tan colossals. Però és que com a ciutadans també ens toca assumir el fracàs col·lectiu per omissió. La cura de la gent gran és i ha estat fins ara deficient. Perdre’s en debats superficials buscant culpables serà estèril, el que cal és consensuar solucions i aplicar-les.