Dietari de l'okupa de l'altell

“La vida familiar i la vida de l’escriptor a vegades són com dues vides que no es troben gaire” / Imatge: Karl Waldmann (1900-1958) Dilluns 10 de febrer de 2025TardaAvui tinc festa de l’escola. Torno a tenir molta tos. Treballo fent recerca des de l’ordinador. Dimarts 11 de febrer de 2025TardaTorno de l’escola amb febre i me’n vaig al llit. Em costa respirar. El 30 de gener l’Estat espanyol va emetre una resolució en què declarava il·legal i il·legítim el tribunal que va jutjar Salvador Puig Antich, i anul·lava la seva condemna a mort de l’any 1974. Aquesta resolució corregeix alguns errors del primer document lliurat a la família la tardor passada, en què no quedava constància de la nul·litat del consell de guerra. Una reparació moral i personal que arriba 50 després de la seva execució. Dimecres 12 de febrer de 2025TardaVaig al metge. Tinc molta tos, he enganxat una bronquitis. Des de Nadal que vaig amb reserva. Fent tentines i resistint per no caure, però, finalment, he caigut. Em sap molt greu, però aquesta setmana no podré escriure el Dietari. Dijous 13 de febrer de 2025TardaLa tos no em deixa ni de nit ni de dia. Estic esgotada. A part de l’antibiòtic, m’agafo com a un ferro roent a tots els remeis naturals. No faig lleig ni al xarop de ceba i mel que tant fàstic em fa. La mare me n’ha fet un pot i me’l vaig prenent. Divendres 14 de febrer de 2025TardaEl més complicat de la tos són les nits. Faig tot el ritual: bafs d’eucaliptus, xarop, pastilles per amorosir la gola, tisanes amb mel... Llegeixo l’entrevista a Maria Barbal que li van fer a Vilaweb dilluns, després de la roda de premsa de la presentació del llibre Peripècies (Columna, 2025). A través del protagonista, l’escriptor Anton Bellart, reflexiona sobre el fet d’escriure i la vida personal dels escriptors, la relació entre aquestes dues parcel·les que formen el dia a dia d’aquells que escrivim. Segons Barbal, “[...] han estat bastants anys de compartir l’escriptura amb la vida, amb la família, amb els amics, amb els problemes, he procurat sempre supeditar l’escriptura als problemes importants, per tant, ja no ho deixava esclatar, deia: “Ara no toca escriure”, però el conflicte es mantenia”. I afirma que “la vida familiar i la vida de l’escriptor a vegades són com dues vides que no es troben gaire”. Conec bé aquesta sensació i el sentiment de culpabilitat que sovint comporta. Dissabte 15 de febrer de 2025TardaL’antibiòtic ha començat a fer efecte i ja no em costa tant respirar. Aquests dies a casa penso en quan era petita i estava malalta. Per sort això no passava gairebé mai. I és per això que esdevenia un fet extraordinari, és a dir, que no era ordinari, que no tenia lloc de forma habitual. Recordo que quan la febre em deixava de petja demanava a la mare que em portés la capsa de les fotografies. Abans no en teníem tantes, algun àlbum d’ocasions especials i la resta en una capsa de cartró una mica gran.Les fotografies sempre m’han apassionat. L’avi Josep, el pare de la mare, era aficionat a la fotografia. Les seves fotografies en blanc i negre són testimoni d’una època en què la majoria de les famílies en tenia ben poques. Durant anys, ja de gran, quan encara les fotografies eren analògiques, em vaig entretenir a col·locar totes les que anàvem fent ordenadament en àlbums. Més d’una trentena. D’aquesta manera podia continuar repassant els records com amb la capsa de la mare. Les fotografies digitals tenen molts avantatges (immediatesa, possibilitat de fer-ne moltes per poder triar la millor...), però, alhora, la majoria de les imatges queden perdudes en la immensitat dels telèfons mòbils i dels discos durs. Crec que són molt bona idea les noves impressores per a mòbil, per poder imprimir aquelles fotografies que més ens agraden. Diumenge 16 de febrer de 2025TardaHe llegit La puta i la santa, de la Gemma Pascual (Columna, 2024). Vam compartir taula rodona a la Setmana del Llibre en Català. No havia llegit res d’aquesta autora. La novel·la trena dues històries de dues Maries, besàvia i besneta. Dues dones valentes amb una vida amb alguns paral·lelismes i punts en connexió: la casa familiar del barri de Sants; la figuera del pati, que és un personatge més i la narradora d’una part de la història; la gata blanca... M’ha agradat seguir el fil d’aquesta nissaga de dones valentes. Especialment el paper de la figuera com a personatge-narradora. Els arbres i les plantes també tenen molta importància a les meves novel·les, com ara el lledoner de Can Noguera de Cabells de gebre (Columna, 2021).

Dietari de l'okupa de l'altell

El fràgil equilibri entre escriure i la vida personal