El món s’ha aturat per a tu i tot continua funcionant

Dilluns 27 de febrer de 2023 Nit Ahir al vespre va ploure, però continuem tan endarrerits d’aigua que en faltaria molta i molta més. La previsió d’avui era de nevades a cotes baixes i m’ha fet mandra sortir a caminar. A Sant Pere de Vilamajor no ha nevat, només ha fet una enfarinada al Turó de l’Home. Passo tota la tarda a l’ordinador treballant. Ja tenim el cartell de la segona visita guiada pels racons de Cabells de gebre, “No eren bruixes, eren dones”. Com sempre, la faré conjuntament amb el coordinador del Punt d’Informació de la Mongia, l’Higini Herrero. Apunteu-vos el dia a l’agenda: divendres 24 de març. Alexia Putellas ha revalidat el títol de millor jugadora de futbol del món per la FIFA. Dimarts 28 de febrer de 2023 Capvespre He acabat La casa de foc, de Francesc Serés (Proa, 2020). He gaudit molt llegint aquesta potent narració en primera persona. Haig de confessar que és el meu primer llibre d’aquest autor. M’ha captivat el lligam amb la natura d’uns personatges determinats per la força d’aquest entorn feréstec. Està ambientada a la Vall del Ser, entre la Garrotxa i el Pla de l’Estany. El protagonista narrador arriba al Sallent de Santa Pau un hivern per viure-hi i es veurà immers en tot aquest cosmos particular: “Reparar la casa era reparar el passat per fer un present més o menys assumible. El futur, com a tot arreu, era només un desig.” Dedico la tarda a revisar el nou projecte. El llimoner nan està curull de llimones i ja torna a ser florit tot ell. Jesús Alturo i Tània Alaix, investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, han publicat el llibre Lletres que parlen (La Magrada, 2023), en què expliquen que el text més antic escrit íntegrament en català és el document d’El llibre dels jutges que hauria estat copiat entre els anys 1060 i 1080. És a dir, anteriorment a les Homilies d’Organyà, que daten del 1220 i que, segons aquest estudi, passa a ser el segon document més antic en la nostra llengua. A més a més, després d’analitzar milers de manuscrits a diferents arxius i biblioteques històriques, sostenen que l’origen del català, es remunta a quatre segles abans del que es pensava, exactament fins al segle IV. Dimecres 1 de març de 2023 Nit Caminem; a l’horitzó, una gradació de blaus pinta l’albada. El jurat del 55è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes ha atorgat el guardó al poeta, narrador, assagista, articulista i traductor Josep Piera i Rubió per la seva valuosa trajectòria. Aquesta nit i la de demà, podem observar a ull nu com Venus i Júpiter s’alineen en la seva màxima esplendor, ja que la lluna és quart creixent i no els traurà protagonisme. Encara que sembli que estan molt a prop, aquests dos planetes del sistema solar es troben a més de 800 milions de quilòmetres de distància entre ells. Dijous 2 de març de 2023 Tarda Es fa clar mentre caminem. Es veuen cortines de neu al Montseny. Era d’esperar, ja el tenim aquí. El decret de sequera afectarà 224 municipis, entre els quals es troba el nostre poble, Sant Pere de Vilamajor. Això comportarà una reducció del 40% de l’aigua per a usos agrícoles i un 15% per als industrials. A més d’un seguit de mesures destinades a l’estalvi d’aigua, davant de la situació d’excepcionalitat que estem vivint. Divendres 3 de març de 2023 Tarda Caminem. Avui tanca el Mobile World Congress (MWC), supera les expectatives i això és sinònim que hem deixat enrere la fastigosa pandèmia, si no totalment, sí amb la seva major virulència. Ens ha quedat estampat a la memòria, quan a principis de febrer de 2020 saltava la bomba: el MWC es cancel·lava, enmig de l’astorament de tothom. Poc ens imaginàvem tot el que viuríem al cap de ben poc. Dissabte 4 de març de 2023 Migdia Soc al cotxe. Anava a comprar. Sona el mòbil. He fet pocs metres. M’aturo. Veig el teu número a la pantalla. Penso a trucar-te més tard, però alguna cosa m’avisa que l’agafi. I et sento la veu, la veu més trista que hagi sentit mai. Em dius que s’ha mort el Josep Maria, el teu home, i no entenc res. No pot ser. No m’ho puc creure. Si estava bé... I quedo en xoc. No sé què fer. No reacciono. Quina putada a vegades la vida! Ara que éreu tan feliços... I una tristor freda i espessa se m’arrapa al damunt com una crosta. El món s’ha aturat per a tu i tot continua funcionant. Diumenge 5 de març de 2023 Tarda Sempre és bonic trobar-nos amb els fills per dinar. Començo a llegir Solitud, de Víctor Català. Llegeixo per aturar el cap. Necessito viure dins del llibre.

El món s’ha aturat per a tu i tot continua funcionant

“El futur és només un desig”