Cada dia, desenes i centenars d’empreses s’enfronten a les seves pròpies analogies de la granota bullida, tant que fins i to s’han de menjar el gripau de l’obsolescència

De fet no és un gripau, sinó una granota la que protagonitza l’analogia explicada per Olivier Clerc amb el títol La síndrome de la granota bullida. Clerc volia explicar com, en el camp de la pròpia salut i la psicologia, les persones adquirim hàbits que assumim com a normals i que, sense adonar-nos-en, ens deterioren fins al final i que, en canvi, quan som capaços d’identificar un mal sobrevingut, ens és més fàcil activar les defenses d’una forma conscient. La metàfora explica com, si se submergeix una granota en una olla d’aigua al foc tot escalfant-la lentament i progressivament, l’amfibi s’adapta al canvi de temperatura fins que –sense adonar-se’n– mor dins el recipient completament bullit. En canvi, si se la fica de cop quan l’aigua es troba en ebullició, l’animal salta immediatament per fugir del recipient i no cremar-se. Tot sovint, les persones caiem en aquest parany: entrem en rutines perjudicials que anem percebent com a normals o quotidianes, una mena d’autoengany que fins i tot justifiquem i percebem com a necessari, però que ens va perjudicant a poc a poc, sense que ens n’adonem... fins que és massa tard. Els passa també a les empreses. Queden atrapades en una realitat anacrònica, una realitat que va ser, però que ja no ho és pas. I si alguna cosa experimenta canvis a tota velocitat en els temps actuals són les regles del mercat, els hàbits de consum. I la prova és que la tecnologia modifica i balanceja els nostres costums fins a fer que quelcom ens sembli obsolet en molt pocs anys o fins i tot mesos. No? I doncs! Qui recorda l’iPod? Una autèntica revolució capaç de sacsejar la indústria de la música i tot el planeta a partir del 2001... O quants de nosaltres –descomptats els nostàlgics– no tornaríem a tenir el nostre darrer cotxe amb totes les seves no prestacions? O qui de nosaltres recorda el model del processador Intel del seu primer ordinador? Bé, de fet, a hores d’ara ningú no el sap perquè donem per suposat que és el darrer –sempre el darrer– model actual d’aquest processador. Doncs, efectivament, cada dia, desenes i centenars d’empreses s’enfronten a les seves pròpies analogies de la granota bullida, tant que fins i to s’han de menjar el gripau de l’obsolescència, de veure com a la porta del davant els apareix una start-up o empresa emergent amb un nou producte com el seu, però millorat, adaptat i actualitzat a les necessitats dels clients actuals; canviat i ajustat en forma, mida, color i funció i, segurament, amb centenars de més i millors funcions i prestacions; amb un preu més econòmic i sense les despeses de distribució perquè una plataforma digital de venda on-line permet que es pugui adquirir directament, molt més ràpid i que te’l portin a casa i, per cert, a qualsevol casa sigui on sigui del planeta; amb milions de clients desitjosos de posseir la darrera versió, model o atribut. Doncs d’això anirà aquest meu espai... Sí, de gripaus. Anirà d’aquells aspectes que tenen a veure amb l’economia, amb l’empresa, amb l’emprenedoria, amb la comunicació, amb la gestió dels recursos de l’empresa i –per què no– de les persones, que són el centre de la nostra activitat, del nostre medi ambient, del nostre hàbitat i que, tot sigui dit, hem de preservar i respectar. Procuraré que a cada columna els pugui sorprendre amb una reflexió a algú, a vegades evident, a vegades oculta, a vegades immediata, a vegades amb retard, però sempre amb les millors intencions. Gràcies a EL 9 NOU per l’oportunitat i per la feina feta, amb comunicació de qualitat en el nostre territori. I gràcies als lectors: fins d’aquí a 15 dies!

Cada dia, desenes i centenars d’empreses s’enfronten a les seves pròpies analogies de la granota bullida, tant que fins i to s’han de menjar el gripau de l’obsolescència

El gripau