Lluís Guix, propietari del bar-restaurant-llibreria Anònims

Dimarts, 11 del matí, bar-restaurant-llibreria Anònims del carrer de Ricomà. Moments abans de la cita i mentre Lluís Guix Moreno (Granollers, 1972) prepara un parell de cafès, tinc ocasió de fullejar unes quantes publicacions que hi ha a la prestatgeria davant la barra del bar. Els títols [¡Unidad y Lucha!, Directa, CNT, El Otro País, Lluita Obrera...] evidencien ben a les clares que som en un establiment hostaler gens habitual. I és que l’Anònims és bar, és restaurant i és una llibreria que ofereix centenars de llibres poc convencionals sobre sistemes polítics i socials. La majoria dels títols fan referència als moviments revolucionaris que han propiciat el socialisme i el comunisme, sense oblidar el sindicalisme obrer de la CNT, CCOO, l’UGT... Llibres especialitzats que responen al tarannà personal d’en Lluís, estudiós d’aquestes temàtiques de ben petit. A 10 anys va començar a interessar-se per aquestes lectures i es va convertir, a 14, en un habitual de La Gralla del carrer Museu. I amb 17, va començar a portar a la pràctica la teoria apresa i va formar part de diversos grups i col·lectius llibertaris de Granollers i comarca. L’Anònims és també un espai que acull exposicions, xerrades, presentacions de llibres, concerts de música, el Festival de Jazz i el refugi ocasional d’unes quantes entitats de caire ben divers. I és també el lloc de trobada d’uns quants granollerins que s’identifiquen amb un projecte hostaler alternatiu i inhabitual que lluita per arribar a final de mes. I és que els salaris del personal s’han de pagar puntualment. Conscient de les dificultats que representa disposar d’un local que cuina propostes culturals interessants, en Lluís i la seva companya, Rocío Franco, compten amb el suport del Grup Anòmins, integrat per una cinquantena de persones. Abans d’arribar fins aquí, en Lluís va ser al capdavant d’una iniciativa semblant al carrer Sant Josep. Del 1997 al 2001, el bar-llibreria Tramuntana es va convertir en un important espai de trobada del jovent amb inquietuds socials i culturals. Aleshores –com ara–, el seu interès primordial era regentar un local en el qual la cultura fos sempre ben present, cosa gens fàcil. En Lluís respon molt bé a la dita que diu que “a la vida som el que hem llegit”, ja que aquelles lectures primerenques li van servir per tenir consciència sobre assumptes que més tard van fer que formés part de diversos col·lectius socials. Un recorregut veloç per alguns d’aquests grups ens permet situar-lo a l’Assemblea Antimilitarista del Vallès Oriental, tot defensant els insubmissos granollerins Miquel Otermín i Antonio Cruz; a l’Ateneu Llibertari; a l’Assemblea Llibertària i a la CNT dels anys 90 amb Narcís Pujol, en Seset, quan la central sindical passava per una situació delicada pel que fa a la manca d’afiliats i que tenia com a advocat de capçalera el seu amic Enric Rilo. Una mica anarco, poc dogmàtic i si li diuen “comunista” tampoc no li molesta, als anys 80 en Lluís va formar part del grup de granollerins que va començar a exigir al carrer la revisió de la història més propera per conèixer “la història real i no l’oficial de fets tan brutals com el bombardeig feixista que va patir Granollers el 1938”. Abans que l’Ajuntament institucionalitzés l’acte que se celebra cada 31 de maig al cementiri, “ja hi havia un grup de granollerins que anàvem a la fosa comuna a retre homenatge a totes les víctimes del bombardeig”, afirma. Estudiós de la història local i entusiasta defensor de l’anarquisme, manifesta el seu interès per gent com Valeriano Orobón o els granollerins Genís Mayordomo, Esteve Serras i Nicolasa Gutiérrez, fundadora del grup llibertari Mujeres Libres. En aquesta línia, fa uns anys que va impulsar un treball de recuperació de la memòria oral de granollerins que van viure els anys 30 del segle passat. El treball, que forma part de l’Arxiu Municipal (l’Arxiu Espartacus), el va realitzar en col·laboració amb Assutzena Font i Carles Riobó. Ara està fent el mateix amb persones que van viure els anys 60 i 70 i compta amb la col·laboració de Francesc Ventura, amb qui va fer també un documental sobre l’activista Salvador Casanova. En acabar l’entrevista li pregunto per què ha batejat el local amb el nom d’Anònims: “És una manera de recordar els anònims que han fet i fan la història de debò i també, de passada, un petit homenatge al grup d’anarquistes anònims que van intentar matar Franco...”

Lluís Guix, propietari del bar-restaurant-llibreria Anònims

El llibertari del carrer Ricomà