Són un parell de dies de baixa intensitat i després torno a remuntar.

Dilluns 1 de febrer de 2021
Migdia
De bon matí i la cafetera no va. Compto fins a deu. Pla B: faig cafè amb l’Oroley, qualsevol cosa abans que marxar sense cafè. El paquet feia temps que estava obert i no val res. Ara, la punyetera màquina ja va! Em faig el cafè amb llet. Me’l prenc dreta, vaig tard, a mig beure-me’l se’m vessa. Buuuuuff! Llavors… Sento a la ràdio Nena de La Trinca i em canvia l’humor. El pare era fan de La Trinca. Quan comprava un casset ens quedàvem al cotxe escoltant-lo, encara no teníem radiocasset a casa. Les seves músiques formen part de la banda sonora de la meva infantesa i són una injecció en vena d’alegria. Astrazeneca diu que lliurarà nou milions més de dosis a la Unió Europea de les que havien pactat.

Dimarts 2 de febrer de 2021
Tarda
Avui aquest dietari compleix tres anys. Només una setmana del 2019 vaig fer campana després del traumatisme cranial. La relació que he establert amb vosaltres em resulta molt motivadora. És tot un repte continuar despertant-vos l’interès per llegir-me després de 159 setmanes. GRÀCIES per llegir-me!
Estic absolutament d’acord amb l’article “Abraçades” que l’escriptora Núria Esponellà ha publicat a El Punt Avui. Gràcies per etiquetar-me al Twitter, com molt bé expliques trobem a faltar el contacte físic. “Com ha canviat el nostre món en qüestió d’un any! No ens hauríem cregut mai que s’imposaria un estil global de clausura de nas i boca, i ens limitaríem a abraçar-nos amb el colze a través dels ulls d’una pantalla. Aquesta experiència global alienant demana una particular reconnexió amb la nostra essència –que és terra i ànima–, si no, no anem enlloc.” “D’aquest llarg període que vivim amb esgotament, el més dolorós és haver-te de dur la mà al cor, quan t’acomiades de la mare o de pare, i ho fas amb la boca tapada per un morral…”

Dimecres 3 de febrer de 2021
Capvespre
Mentre tornem de caminar l’albada es lleva vestida de roig. Moscou condemna Navalni a tres anys i mig i continuen les protestes. Hi ha hagut un cop d’estat a Birmània. El cap de les forces armades ha pres el control, després de detenir la líder i Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi, a més de diversos polítics i activistes. M’agrada la fotografia dels presos independentistes tots junts demanant l’amnistia. Aquests és el camí!

Dijous 4 de febrer de 2021
Nit
Aquesta tarda tinc claustre on line. Es multipliquen les al·legacions de les persones convocades per a les taules electorals i creixen les sol·licituds del vot per correu. Eva Baltasar ha rebut el Premi Òmnium de la mà de Jordi Cuixart per la seva novel·la Boulder.

Divendres 5 de febrer de 2021
Tarda
Al matí visito l’institut Eugeni Xammar de l’Ametlla del Vallès amb el programa “Lletres a les aules” de la Institució de les Lletres Catalanes. Els alumnes de tercer d’ESO han llegit la meva novel·la Pots comptar amb mi. He gaudit de valent. Estaven molt atents i m’han fet un munt de preguntes. Arribo a casa cansada, però molt satisfeta i amb moltes ganes de continuar escrivint.
A partir de dilluns s’alleugeren una mica les restriccions. Entre altres modificacions, les llibreries passen a ser considerades bé cultural essencial i esquiven les restriccions.

Dissabte 6 de febrer de 2021
Vespre
Sortim a caminar, fa un dia lleganyós. Dedico moltes hores a llegir relats del Concurs Ricard Pujolràs i a valorar-los. Fa dies que porto un ritme frenètic i m’ha sortit el cansament. Estic esgotada.
Avui és el Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina (MGF). Segons la OMS, hi ha més de 200 milions de dones i nenes al món han patit la mutilació dels genitals. I la Fundació Wassu-UAB assenyala que a Catalunya hi ha 1.575 nenes en risc de patir una mutilació genital. Cal continuar treballant des de l’educació per a la prevenció. El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ha anat a Moscou a donar-los lliçons de democràcia i li han recordat que Espanya té presos polítics. Si no vols pols no vagis a l’era.

Diumenge 7 de febrer de 2021
Vespre
Continuo amb un cansament considerable, però el meu cos i jo ja ens coneixem. Són un parell de dies de baixa intensitat i després torno a remuntar. A més, avui acabo de valorar els relats i ja podré esborrar una feina de la llista. L’escriptora Teresa Juvé fa 100 anys i acaba de publicar la seva novel·la El degollador de Vallvidrera. Tinc ganes de llegir-la. Quina enveja poder escriure tants anys!