Un dia en què els llibres i les flors són els protagonistes és un bon dia

No és el dia del meu aniversari –tot i que el dia de meu aniversari és un gran dia i m’encanta– ni els dels meus fills –s’estan fent grandíssims a marxes forçades!– ni alguna commemoració personal, històrica o professional de reincidència anual. No. El millor dia de l’any és Sant Jordi. Digueu-me exagerada, si voleu, però em sembla el dia més preciosíssim del calendari. Més que Nadal. Més que l’inici de les vacances d’estiu. Més que el dia que els fills tornen a l’escola després de tres mesos de vacances. Un dia en què els llibres i les flors són els protagonistes és un bon dia. Per força. Almenys, per a mi. Adoro els llibres. Escriure’n, sí, però sobretot llegir-los. Adoro les flors. Orquídies, gerberes, plantes aromàtiques i sí, roses també. I, ho reconec, adoro els dracs. En faig col·lecció des fa molts anys i per Sant Jordi tinc la sort que sempre arriba un nou exemplar a engrandir files. No sé si primer va ser que m’agradessin aquestes tres coses i que després m’agradés el dia de Sant Jordi o si el dia de Sant Jordi m’enamora i, a poc a poc, he anat reduplicant l’amor que sento pels llibres, les flors i els perdedors adorables d’ales verdes. Sant Jordi és el millor dia de l’any! Què pot sortir malament? És igual si plou –que plourà, com sempre–; si no et regalen el llibre que preferies –n’hi ha tants, que em fan l’ullet, i me’ls enduria a casa per llegir-los just abans de dormir i somiar-hi–, o si ningú no et considera prou especial per regalar-te una rosa –tu ja ho saps, que ets especial, així que som-hi!–. Sigui com sigui, el dia és un dia deliciós. Parades i parades i parades amb llibres, llibres i llibres. Escriptors i escriptores a l’abast, propers, feliços. Tothom al carrer. L’amor representat i treballat. Aquella sensació que tot és especial que flota a l’aire, aquell somriure. Aquest any no tinc cap novetat i potser us diria que gaudiré encara més el dia. La pressió d’anar pel món com a escriptora de tercera regional en un dia de figures es nota –a vegades–, i tens por de fer el ridícul més que de cap altra cosa. Recordo taules de signatures envoltada de primeres firmes amb unes cues llarguíssimes i jo amb la família, animant-me. Ajuden aquests dies a recol·locar-te de mida i d’amors i les dues coses em semblen bé com estan. Així que sense aquesta pressió i només amb les ganes de gaudir voltarem per l’eix Granollers-Llinars i celebrarem la mida, la vida, Sant Jordi i els amors. I ja us ho he dit fa unes línies: res no pot sortir malament, si aquesta és la idea. Compreu llibres, llegiu-los, passegeu, veniu a saludar els autors i autores del Vallès Oriental el matí del 22 d’abril a la Porxada, regaleu roses i dracs i gaudiu el sol o la pluja, que plourà. No és el dia del meu aniversari, estimats, és millor.