Un reportatge colpidor que parla de les dones durant l’anterior règim dels talibans.

Dilluns 16 d’agost de 2021
Tarda
Després de dominar Kabul, l’Afganistan ja és en mans dels talibans. Milers d’afganesos ocupen l’aeroport. Imatges esperpèntiques de persones enfilant-se als avions. Hi ha moments en què la realitat és insuportable. Som afortunats de viure on vivim i com vivim. Passo la tarda escrivint a l’altell amb el ventilador.

Dimarts 17 d’agost de 2021
Nit
Quart aniversari dels atemptats de la Rambla i Cambrils. I encara tants interrogants. Tenim dret a conèixer la veritat! TV3 recupera el documental Vestida de negre (2015), basat en la investigació de la periodista Mònica Bernabé que va viure gairebé vuit anys a l’Afganistan. Un reportatge colpidor que parla de les dones durant l’anterior règim dels talibans. Tenien prohibit estudiar i treballar fora de casa; difícilment podien accedir a prestacions sanitàries; eren forçades a casar-se, omplint-les de fills i si se sospitava que havien estat infidels eren empresonades. Amb la caiguda dels talibans les coses havien començat a canviar una mica. Les dones que va fotografiar tenen uns ulls d’una tristesa profunda, fins i tot els de l’Azita Rafaat, diputada al parlament afganès, també casada a la força i víctima d’aquesta societat castradora per protegir les seves filles. Mònica Bernabé diu aquesta frase tan colpidora i no menys certa: “El món es mou per interessos i tot és una gran hipocresia.” Podeu trobar el reportatge a TV3 a la carta.

Dimecres 18 d’agost de 2021
Tarda
Una jutgessa frena la devolució de menors al Marroc contradient Marlaska. Mònica Bernabé publica al diari Ara la crònica de l’angoixant viatge per fugir del país d’en Javad, un traductor que fa anys que col·labora amb els periodistes espanyols. Junt amb el seu fill de 5 anys i la seva dona van creuar Afganistan des d’Herat fins a Kabul, uns 1.200 quilòmetres, amb un autobús atrotinat amb 57 persones més. Van fer el viatge amb tres maletes petites per una carretera gairebé tota sense asfaltar, amb controls continus, kalàixnikov en mà, demanant-los la documentació. La forta calor, els sotracs i la por terrible a ser descoberts, la seva dona portava els passaports i els dòlars als sostenidors, a les dones amb burca no les registren. Ara són a Kabul on esperen ser evacuats pel govern espanyol.
Han arribat a Espanya els primers 9.000 milions d’euros dels fons europeus. Ja tremolo només de pensar amb quina bestiesa se’ls gastaran.

Dijous 19 d’agost de 2021
Capvespre
Avui hem tingut la visita de la Carme Ballús i el seu home, en Fidel. Hem estat xerrant sense pressa a la terrassa de casa mentre fèiem un cafè, i per si fos poc, de record ens han deixat dos dels seus llibres, La noia de l’adoberia (Alpina, 2019) i En nom de les germanes (Editorial Tres, 2020) i una ampolla d’un patxaran artesà boníssim.
Trona i plou, i jo des de l’altell cerco el compàs de la història que estic escrivint amb la sintonia de la pluja, a estones suau i plàcida i d’altres agitada i excitant, com la vida. L’onada de la pandèmia va a la baixa. Han començat a arribar a Madrid els primers refugiats afganesos.

Divendres 20 d’agost de 2021
Capvespre
El TSJC tomba la nova proposta del toc de queda i només l’accepta a 19 municipis. Acabo de llegir Tirant lo Blanc. He gaudit submergint-me en els escenaris del segle XV, de l’humor de Joanot Martorell, de les escenes crues i de les eròtiques (tant com la mateixa realitat). No he parat de subratllar i prendre notes. Quin tros de novel·la!

Dissabte 21 d’agost de 2021
Tarda
Feia dies que no anava a caminar, ho necessitava més que l’aigua els camps. M’he decidit a mig matí, amb la calor que feia no corria ni una ànima. He caminat sola, necessitava un reset. He tornat acalorada, però com nova. M’he fet un bany a la piscina del pati, que tot i no ser gaire gran i desmuntable, és una meravella. I a punt per tornar a escriure. El SNP i els Verds acorden un nou referèndum d’independència per a Escòcia, hi ha llocs on creuen amb la democràcia. Mentrestant, aquí, la fiscalia acusa a 13 CDR de terroristes i demana per a ells 12 anys de presó. Que no se’ns oblidi que la repressió no s’ha acabat!

Diumenge 22 d’agost de 2021
Capvespre
Estàvem sols i hem anat a dinar a Can Noguera. M’he agafat el dia amb calma, ja estic arribant als últims capítols de la novel·la, després vindran les revisions. Hi ha lluna plena, baixem a l’espectacle de foc dels bocs i diables de festa major a Sant Antoni de Vilamajor.