Fins l’arribada de la Covid-19, els veïns del Montseny tremolaven cada cop s’acostava un pont de tres o quatre dies, […]

Fins l’arribada de la Covid-19, els veïns del Montseny tremolaven cada cop s’acostava un pont de tres o quatre dies, queien quatre flocs de neu fora de temporada o arrencava la tardor. Després de l’estat d’alarma, el Montseny només gaudeix de treva de dilluns a divendres –i encara–, quan sembla que les obligacions laborals de la gent de l’àrea metropolitana de Barcelona els impedeix escampar la boira. Amb la por pels contagis i prou desactivada l’opció d’anar a la platja, el Montseny s’ha convertit en un pol d’atracció de franc on tot s’hi val. Massa caps de setmana a hores d’ara, urbanoides sense civisme ni educació ni enteniment hi cauen com una plaga de llagostes i aparquen de qualsevol manera allà on els plau; deixen anar sense lligar els seus gossos que espanten ramats i animals salvatges; obren sense permís filats i tanques de camps i pastures; fan curses amb motos i cotxes per carreteres de muntanya com si fos el Circuit de Montmeló o es pensen que un marge qualsevol s’empassarà les llaunes i el paper de plata dels entrepans. I és clar que també arriben excursionistes i gent assenyada que s’adonen que tenen la sort de gaudir d’un parc natural, que comprenen honestament que són uns convidats i que com a tals s’hi han de comportar: amb respecte per la gent, la flora i la fauna que hi viuen i amb cura d’impactar tan poc com es pugui. El Montseny no té cap futur ni com una atracció de fira, que no ho és perquè es tracta de mantenir-ho com a reserva de la biosfera, ni com un jardí prohibit, amb policies multant a tort i a dret o pagesos disparant perdigonades de sal per fer respectar les seves propietats. El portuguès Fernando Pessoa va escriure: “El nostre mal no resideix en l’individualisme, sinó en la qualitat d’aquest individualisme. Se’ns valora per allò que pensem, no pas per allò que fem.” Ha arribat l’hora, doncs, d’exigir als qui arriben al Montseny compromís en les seves visites i, a risc de semblar somiatruites, la ciutadania hauria de rebelar-se contra la conclusió que l’únic camí siguin més sancions, més prohibicions o més peatges dissuasius. Que no paguin justos per pecadors.

Fins l’arribada de la Covid-19, els veïns del Montseny tremolaven cada cop s’acostava un pont de tres o quatre dies, […]

El Montseny, ni atracció de fira ni jardí prohibit