El Museu, espai de divulgació i debat
Dilluns al matí. Cafè i conversa amb la museòloga i cap de servei del Museu de Granollers, Glòria Fusté Pérez (Barcelona, 1975), al bar La Mona Lisa del Casal Cívic del carrer Nou que gestiona la Fundació Apadis. Obrim foc amb l’acord amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) per prorrogar fins al juny la cessió de les taules gòtiques de sant Esteve protomàrtir. Inaugurada el 2019, l’exposició “Retorn a Granollers del retaule gòtic de sant Esteve” ocupa els primers llocs al rànquing de mostres més visitades. L’han gaudit unes 9.000 persones i s’hi han fet 50 activitats paral·leles. Certament, aquesta exposició ben val diverses visites. A més de descobrir el valor artístic d’11 taules, la mostra es complementa amb un àmbit que explica com era el Granollers de 1900 a 1930, quan es va vendre el retaule per construir part de l’Hospital-Asil. Un acurat catàleg, amb textos de Jordi Planas, Joan Yeguas i Cinta Cantarell, fa encara més completa la proposta. El segon esquer de conversa té a veure amb “Poemes d’alquimista: un assaig fotogràfic”, l’exposició de Joan Fontcuberta, premi Hasselblad 2013, que mostra cinc obres fetes expressament per a Granollers i que passaran a formar part del fons del Museu.
Per entendre el Museu d’ara, hem de remuntar-nos fins al 1932, quan un grup de prohoms va demanar-ne la creació a l’Ajuntament. El 1937 el Museu es va instal·lar a l’antiga Casa Molina [actualment l’edifici del CAP Vallès Oriental]. Durant la Guerra Civil, la Junta de Salvaguarda del Patrimoni de la Generalitat hi va dipositar obres d’art que havien estat sostretes i que procedien, sobretot, de col·leccions particulars i eclesiàstiques. Acabada la guerra, les peces no reclamades van quedar en propietat. Algunes d’elles han format part de la recent exposició “Arqueologia d’un inventari. Vida i política dels objectes de la salvaguarda a Granollers 1936-2021”, presentada al Museu per Ignasi Prat.
Dirigit durant uns anys per Josep Verde Aldea, la Casa Molina es va tancar el 1965 perquè amenaçava ruïna. L’Ajuntament va edificar l’actual edifici del Museu el 1976 al solar que havia estat seu de la Unió Liberal, entitat aniquilada i confiscada per la Falange el 1939. Marcat per aquesta historia, una placa recorda al vestíbul d’entrada del Museu aquesta fatal circumstància.
El Museu projectat pels arquitectes Bosch, Botey i Cuspinera ha tingut com a directors Antoni Jonch, Joan Garriga, Josep Font i Carme Clusellas. La darrera va deixar el càrrec en no renovar-li el contracte l’Ajuntament el juliol de 2012 en considerar, entre altres coses, la precària situació econòmica d’aquells anys. A partir d’aleshores, el Museu ha estat dirigit de forma col·legiada. Inicialment ho van fer Maria Permanyer, Josep Muntal, Imma Saurí i Glòria Fusté, vinculada a l’equipament des de 2004. Des de l’octubre de 2017, quan es van jubilar Muntal i Permanyer, l’equip el formen Glòria Fusté, Teresa Sorribas, Marc Guàrdia i Imma Saurí. I compten amb col·laboradors ocasionals com Cinta Cantarell, responsable dels itineraris culturals. El Museu gestiona també L’Adoberia, el centre d’interpretació històrica i medieval, que obre només sis hores a la setmana. Aquests horaris tan justets afecten també el Museu. Fusté coincideix en la petició que calen més hores oberts al públic. “La ciutat s’ho mereix”, diu.
El Museu i el Museu de Ciències Naturals –aquest dirigit per Antoni Arrizabalaga– ofereixen, segons Fusté, “propostes referencials”. Al cas del Museu, algunes susciten opinions contradictòries des de sempre. La política d’adquisicions d’art contemporani, tasca que va iniciar el 1989 l’Ajuntament a través del desaparegut curador Manel Clot, encara continua. L’última és l’obra Submergències que l’artista Vicenç Viaplana va pintar al Museu i que es penjarà al vestíbul de l’edifici de La Tela. Fusté reivindica: “La mirada de Clot coincideix amb la mirada i l’aposta que en aquest camp han fet museus com el Macba o el Reina Sofía.”
El Museu col·labora també amb entitats com el Centre d’Estudis, la UPG, el grup Pro Art Paco Merino i l’associació organitzadora del premi d’escultura Manel Batlle, entre d’altres. El seu fons està format per 20.000 objectes patrimonials i en destaquen per la seva rellevància la Gran A, d’Antoni Tàpies, i el dibuix Granollers, de Joan Miró.
Glòria Fusté està casada amb Albert Artigot, amb qui té dos fills: l’Albert, de 14 anys, i en Marc, de 12.