Luis Gausachs, promotor i contructor immobiliari

Dilluns al matí al bar-restaurant El Trull del Casino. Amb 80 anys acabats de fer, en Luis Gausachs i Pont (Granollers, 1942) té un aspecte ben saludable. Segons ell, resulta de la vida intensa de treballador autònom que encara gaudeix –malgrat les dificultats– fent d’empresari. Tot seguit explica al periodista detalls del seu darrer projecte, la construcció d’una quarantena de pisos a Canovelles. Quan es refereix a Canovelles parla “del meu poble”, i ho fa amb èmfasi especial, amb sentiment, encara que visqui a Granollers des de fa uns anys. Nascut a Palou, va viure-hi fins a 5 anys a Can Xarlet, una casa de pagès que el seus pares van deixar el 1947 en comprar a Canovelles una de nova i 52 hectàrees de terreny pedreguer a Josep Sobrevia i Balcells i a Francesc Montaner i Obiols. Amb l’adquisició, el seu pare, Joan Gausachs i Tintó, va continuar criant bestiar i va impulsar encara més el negoci de construcció d’habitatges que havia començat a Granollers el 1926 amb el nom de Gausachs. Segons recorda en Luis, els primers habitatges que va aixecar el seu pare eren als carrers Vallès i Roger de Flor. Com corresponia a aquella època i donada la diferència de població i serveis entre Granollers i Canovelles, en Luis va anar a l’escola Pereanton i més endavant es va treure el títol de delineant. Els estudis li van servir per ajudar el pare al negoci familiar. Abans, però, una de les seves primeres responsabilitats va ser la posada en marxa el 1955 i la posterior gestió del Cinema Victoria. Al negoci hi participava tota la família i ell va fer de maquinista un temps. Referent d’una època, el Victoria continua tancat i barrat a hores d’ara i grinyola molt l’aspecte deteriorat que aquest humil periodista pensa que s’hauria de solucionar amb urgència donat el cèntric indret que ocupa. Són molts, doncs, els canovellins i vallesans que associen el cognom de Gausachs amb el Cinema Victoria i amb l’empresa de subministrament d’aigua que van gestionar durant uns anys. Però és que són molts més encara els que els recorden per la construcció d’habitatges i venda de parcel·les a les dècades dels 50, 60 i 70 del segle XX als migrants extremenys i andalusos que arribaven llavors. En ple franquisme, amb terrenys a vendre, amb la necessitat imperiosa de cases per construir i unes normes urbanístiques municipals ben laxes o inexistents, Canovelles va deixar de ser un municipi rural per convertir-se en industrial, i va passar en poc temps de 550 habitants a més de 5.000. El seu pare i la seva família van tenir un paper clau en aquest moment històric, relatat per ell mateix al llibre Marcado por una época. Las tribulaciones de un trabajador autónomo (Editorial Cultiva, 2009) i també al documental Sis mil anys i un dia. Relats de la memòria oral de Canovelles (1930-2021), obra de l’Associació Memòria Visual i promogut per l’Ajuntament. Les hectàrees de Can Xarlet va ser on va arrencar la nova Canovelles urbana del segle XX. Pel que fa a la manera com eren fetes aquelles cases, ell sempre diu amb orgull que les seves “estaven ben fetes”. “Altra cosa és les que feien altres constructors o les famílies amb les seves mans i pocs coneixements.” Al capdavant des de fa anys de Gausachs Grup, domiciliada a Canovelles, el constructor se sent orgullós dels pisos i cases que han aixecat al llarg de 96 anys d’existència de l’empresa. Són unes 2.300, la majoria al Vallès Oriental i Osona. A Granollers va participar amb altres companyies en el projecte urbanístic Font Verda 2. Separat i casat amb Francisca Rodríguez, té tres filles (Elisa, de 54 anys; Maite, de 52, i Laura, de 45) i 11 nets. Tot i que durant la conversa es mostra agradable i proper, reconeix que quan s’emprenya, s’emprenya molt. I quan li demano què li ha ensenyat la vida diu: “Bàsicament, a aguantar i a saber posar la mateixa cara tant quan guanyes com quan perds.” Des del 2009 ha publicat unes 13 novel·les: Un hombre con garra, Clonación criminal, Los cuatreros modernos, La salvaje, Los Dupont viven... Quan era jove va escriure guions de cinema i va participar de figurant en la pel·lícula Las petroleras (1971), protagonitzada per Brigitte Bardot i Claudia Cardinale. També va fer camí al tennis català, amb 108 tornejos guanyats a títol individual. El sac i la volea eren els seus forts. Culer absolut, es mostra molt cofoi d’haver fet amb tota la família un viatge a Nova York.

Luis Gausachs, promotor i contructor immobiliari

El noi de Can Xarlet