El més rellevant en l’elaboració d’una novel·la és “acceptar que durant el temps que duri aquest procés, el novel·lista viu la novel·la

Dilluns 5 de setembre de 2022 Tarda Sortim a caminar. Al cel, els avions deixen tot d’unglades (els deixants de condensació). Són petits cristalls de gel que es formen per l’aire molt calent que expulsen els motors en la combustió, en contrast amb l’ambient fred a aquella altura, i la coincidència amb una capa d’humitat. La física fa poesia! Avui comencen les classes els alumnes d’Infantil i Primària. Serà el sisè curs que faig mitja jornada. Em sento immensament privilegiada de poder tenir més hores per escriure. A la tarda, molta calor. Treballo des de la terrassa. Dimarts 6 de setembre de 2022 Vespre Caminem. Les pluges esparses d’aquests dies han fet créixer les plantes de blets als marges i els camps i les xicoires aprofiten de lluir les flors lila pansit sense competència. Fa xafogor. A mitja tarda he quedat amb l’Higini, amic i responsable de la Mongia, el Punt d’Informació de Sant Pere de Vilamajor per preparar la ruta “No eren bruixes, eren dones! Pels racons de la novel·la de Cabells de gebre”. La farem el 7 d’octubre a la tarda, dins de les Jornades Europees del Patrimoni. Dimecres 7 de setembre de 2022 Vespre Caminem. No em trec del cap la cara tan trista d’un dels alumnes ucraïnesos. Fa molts mesos que és aquí amb els germans, sense els pares. Una altra nena que havia vingut amb la mare se n’ha tornat a Ucraïna, com la meitat dels refugiats que havia vingut a Catalunya. El president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, en l’obertura de l’any judicial diu que està en contra de la desjudicialització del procés independentista perquè portaria a “fugir de la llei”. Ja podem anem fent taules de diàleg... Dijous 8 de setembre de 2022 Vespre Ha mort la reina d’Anglaterra, Elisabet II, no cal parlar de res més. Divendres 9 de setembre de 2022 Vespre A la tarda, hem anat a gravar una entrevista de Llaços de sang (Columna, 2022) amb el periodista Jordi Grau per al programa La ciutat dels llibres a TV Girona. Anem escalfant motors per a la presentació al Museu d’Història de Girona del dia 22 de setembre. Dissabte 10 de setembre de 2022 Vespre Dia de descans i lectura. He llegit El sentit de la ficció. Itinerari privat de Jaume Cabré (Proa, 1998). M’ha agradat molt. No l’he pogut subratllar perquè és de la biblioteca. En destacaria molts fragments. En especial, on diu que el més rellevant en l’elaboració d’una novel·la és “acceptar que durant el temps necessàriament llarg que duri aquest procés, el novel·lista viu la novel·la, la treballa des de dins o, si ho voleu, fica dins seu la novel·la i la porta al damunt durant la seva vida”. I destaca la importància del començament d’una novel·la com a porta d’entrada. Em venen al cap tres dels començaments famosos que més m’han marcat: el d’Anna Karènina de Tolstoi, el Cien años de soledad de Gabriel García Márquez i el de Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo . Diumenge 11 de setembre de 2022 Vespre És la Diada de Catalunya. Una Diada diferent perquè aquesta tarda seré a la Setmana del Llibre en Català presentant Llaços de sang. Hem baixat al matí per estalviar el neguit de les aglomeracions de darrera hora i els nervis de pensar que no arribo. Fa molta calor. Fem una primera passejada pels 84 mòduls on hi ha exposats els llibres de més de 200 editorials, en total més de 200.000 exemplars que fa que frisi davant de cada estand com una nena petita en una fira, absolutament excitada, amb ganes de comprar mil llibres diferents i sabent que no podrà ser i intentant triar, cosa dificilíssima. M’he decidit per Tots els poemes (1975-2017), de Joan Margarit (Edicions 62, 2020) i Junil a les terres dels bàrbars, de Joan-lluís Lluís (Club Editor, 2021). Ens afegim a la manifestació al passeig Colom. Per a sorpresa de tothom, altra vegada ens hem aplegat un munt de gent. Més tard, vaig cap a l’escenari on fem la taula rodona sobre novel·la històrica moderada per l’escriptor Sebastià Bennassar. Parlem de Llaços de sang i de la novel·la de Ramon Breu Les llàgrimes del dictador (L’albi, 2021). Bennassar ha sabut destacar les similituds –com el poder del poble i de l’església; les emocions que es respiren...– i les diferències –la nostra de principis del XIX i la seva dels anys 70 del segle XX, entre d’altres–. Ha destacat com un dels moments més emotius de la nostra novel·la, el d’una pastilla de sabó i una galleda, una escena d’amor entre la protagonista, Marta, i el seu home, el Martí.

El més rellevant en l’elaboració d’una novel·la és “acceptar que durant el temps que duri aquest procés, el novel·lista viu la novel·la

“El novel·lista fica dins seu la novel·la”