Massa interrogants a resoldre en dos anys planen sobre com s'han de pagar els manteniments de les autopistes

Aquest dimarts a la mitjanit es fondran els peatges de les autopistes vallesanes a l’AP-7 i la C-33. Passarà igual arreu per on creua la C-32 nord, l’AP-2 i la resta de l’AP-7. És un moment històric: en alguns casos fa més de 50 anys que aquestes vies han estat sufragades peatge rere peatge pels conductors. Ni que sigui per esgotament dels terminis de les concessions, dimarts es capgira una manera d’administrar infraestructures molt poc equitativa, que clamava al cel quan els conductors catalans viatjaven per altres territoris de l’Estat en què aquesta mena d’autopistes han estat i són gratuïtes. Segons un estudi del Cercle Català de Negocis (CCN), els costos de les autopistes catalanes s’han amortitzat una mitjana de 28 cops en aquest mig segle de peatges.

És evident també que la fi dels peatges obrirà tot d’oportunitats a municipis del Vallès Oriental. Per exemple, pot arribar a treure trànsit de travessies urbanes, com a Sant Celoni o a Cardedeu; pot reconduir trànsit pesat o de pas que ara evitava pagar els peatges tot travessant per ciutat, com a la ronda Sud de Granollers, i podria generar més interès per alguns polígons que fins ara han viscut d’esquena a l’autopista, com el de Montmeló. Els ajuntaments vallesans hauran d’estar a l’aguait perquè aquests avantatges es materialitzin i, si cal, s’inverteixi per concretar-los, amb nous accessos o amb senyalització nova.

Però a partir de la mitjanit de dimarts també s’estrenyerà el nus gordià de qui paga el manteniment d’aquestes vies. I és gordià, molt complicat, perquè la Generalitat i el govern de l’Estat no es posen d’acord en el model a seguir. El govern català defensa la vinyeta, una mena de tarifa plana, i el govern espanyol defensa que es pagui per l’ús que es faci de la via. Tant l’administració central com l’autonòmica troben inassumible el seu manteniment a càrrec dels seus pressupostos generals. I encara hi ha una altra derivada que cal tenir ben present: sense cap mena de peatge no s’estaria fomentant el transport privat? Té sentit en un moment d’emergència climàtica en què les inversions s’haurien de dirigir a fomentar el transport públic i no contaminant? Són massa interrogants que s’hauran de resoldre en un màxim de dos anys.