| 09:09
Opinió

L'assassinat masclista de Vianca Roca ha de servir per mantenir-se en alerta per la xacra de la violència masclista

El patriarcat i la violència masclista

El 9 de setembre de 2018 va aparèixer a la llera del riu Congost el cos sense vida de Vianca Alejandra Roca, una jove de 25 anys, amb un fill petit, i veïna de Granollers. Havia desaparegut al juliol i el cadàver presentava signes de violència. El Mossos han detingut la seva parella, Joel P., aquest dilluns. A la vista de les proves aportades i després de la petició de la fiscalia, el jutjat d’instrucció ha decretat l’ingrés a presó de l’home. El cas continua sota secret de sumari. La mort de Vianca Roca apunta a un cas de violència de gènere. Malauradament, un cas més.

La mort de la Vianca colpeix per la proximitat amb la víctima, perquè era una mare de família que tenia tot un futur per davant que, de cop i volta, es va fer malbé pel comportament masclista d’un home, segons apunten els indicis. És clar que cal respectar la presumpció d’innocència del detingut, però també cal no oblidar el mal infligit i cal ser al costat de la família de la Vianca perquè, potser, a partir d’ara podrà entendre el perquè d’aquesta absurditat. La família i els amics de la Vianca podran afrontar el dol i haurien de poder disposar d’una bona xarxa social i familiar amb qui compartir el que els ha passat per tal de superar la pèrdua.

Però el cas de la Vianca també ha de servir per remoure consciències i per mantenir-se en alerta per la xacra de la violència masclista, una xacra que no para de supurar. Uns 15 anys després de la llei estatal contra la violència de gènere i una dècada després de la llei catalana que també lluita pels drets de les dones, sembla que no s’hagi avançat gaire. I descoratja el degoteig de dones mortes, violades o maltractades per les seves parelles; descoratja que no hi hagi recursos per garantir una atenció digna a les qui s’hi troben; descoratja la manca de professionals especialitzats per a l’atenció a les víctimes, per als recursos d’urgència. Les lleis no fan ni faran miracles. Per això cal reconèixer que cap solució màgica no farà desaparèixer ni víctimes ni agressors si no se supera el patriarcat, si no s’aconsegueix la igualtat real i efectiva entre els dos sexes. Tots hi som cridats, sobretot els homes.