| 09:06
Opinió

La Generalitat faria bé d’exigir més formació i més rigor a l’hora de cursar o renovar llicències de caça

El perill de les armes de foc al bosc

Un home de 61 anys ha mort al parc de la Serralada Litoral, en terme de Santa Maria de Martorelles, pel tret d’un caçador de senglars. L’home mort estava collint pinyes amb els permisos corresponents, els mateixos de què disposava la batuda organitzada per la Societat de Caçadors la Marta. L’autor del tret, de 54 anys, està acusat d’homicidi imprudent. L’endemà del sinistre més d’un centenar de persones a Santa Maria van participar en una concentració de dol per la víctima i de rebuig a la caça al seu municipi.

L’accident de Santa Maria torna a posar en qüestió l’activitat de la caça i la seva convivència amb uns entorns forestals cada vegada més pressionats per una societat urbanitzada. El que per a alguns no és res més que una activitat que hauria de desaparèixer per motius animalistes i de sentit no-violent de l’existència, per a uns altres es tracta d’una activitat tradicional, que es considera un esport i que fa un servei mediambiental, com ara el control de senglars o conills, dos exemples d’autèntiques plagues per als pagesos.

No és senzill prendre postura per un dels dos bàndols, però tampoc no es pot amagar el cap sota l’ala quan hi ha víctimes mortals pel mig. Segons els experts, arreu de l’Estat espanyol es disparen uns tres milions de bales cada any i uns 150 milions de cartutxos. I aquí és on rau el problema: les armes de foc. Mai no s’hauria de perdre de vista que aquestes armes les carreguen els caçadors i que massa sovint s’obliden de descarregar-les o d’assegurar-les amb els mecanismes de seguretat. Igual que no es fa prou cas d’aquell adagi dels vells caçadors que diu que “l’animal que s’escapa –per aquestes prevencions– segur que serà bo per a una propera cacera”. L’incompliment de les normes, la manca de prudència amb les armes i disparar sense tenir definida una peça són els motius de la immensa majoria d’accidents. Sense caure en la seva criminalització –els caçadors tenen raó quan es queixen que el públic no fa prou cas de les senyalitzacions d’una cacera–, la Generalitat faria bé d’exigir més formació i més rigor a l’hora de cursar o renovar llicències de caça.