El pioner a comercialitzar tòfones
Advocat i empresari, Paulino Puig i Tuset (Granollers, 1931-2021) va morir el 19 d’octubre passat a 90 anys. Representant d’una important nissaga empresarial, al llarg de la seva vida va desenvolupar altres activitats, entre les quals la de tinent d’alcalde d’Esports de l’Ajuntament a finals dels anys 60 del segle passat. Una repassada per l’hemeroteca de l’Arxiu Municipal ens permet fer un recorregut per la història de l’empresa familiar que va fundar el seu avi Pau Puig i Sallés cap als anys 20, una iniciativa que va resultar fonamental per als seus descendents.
Masover de Can Maymó de Vilanova de la Roca, en Pau va arribar a Granollers el 1908. Uns anys després va començar a tractar amb els fruits secs i va fundar una empresa de manipulació i de conserves al carrer Ricomà. La fàbrica anava fins al carrer de Barcelona. En poc temps, Conserves Puig, coneguda popularment com Can Puig dels Pinyons, va créixer considerablement i va ocupar un gran nombre de treballadors, la majoria dones. Feien els diferents processos de manipulació dels fruits secs i de fabricació de conserves, un sector incipient en el qual els de Can Puig dels Pinyons van destacar ràpidament. La matèria primera de la fàbrica eren els fruits secs. Les nous, les ametlles i els pinyons eren adquirits als pagesos de la comarca. Una vegada enllestit el procés industrial per separar el fruit de la closca, les esclòfies eren venudes com a material de combustió per a estufes i cuines econòmiques. En Pau Puig també va ser regidor de l’Ajuntament el 1924 amb l’alcalde Josep Barangé.
Conserves Puig va rebre un nou impuls amb la incorporació al negoci dels tres fills: Santiago, Fermí i Rafael Puig i Llivina. Van seguir el negoci del pare, en van posar en marxa d’altres de nous i cap als anys 50 van integrar alguns membres de la tercera generació, com va ser el cas d’en Pauet Puig i Pagés, fill d’en Santiago, i d’en Paulino Puig i Tuset, fill d’en Fermí. Caps visibles tots dos de l’empresa a partir dels anys 60 i 70, van aconseguir obrir nous mercats a través de la marca Tres Pins i van traslladar la fàbrica a la carretera de Cardedeu.
Durant els anys que la va dirigir, en Paulino, que havia estudiat als Salesians de Mataró i s’havia llicenciat en Dret, va aconseguir situar l’empresa com la segona d’Europa per volum de negoci en la comercialització de la tòfona negra. “Això li va permetre l’accés als exclusius membres de la indústria del foie gras de França, aleshores un cercle de gran prestigi”, destaca el seu fill Fermí, reconegut cuiner que –vet aquí!– qui sap si no va ser aquesta la raó per la qual va deixar córrer el periodisme per dedicar-se als fogons i poder preparar els rovellons i tòfones a la manera de Can Puig.
Seguint les passes d’altres familiars, en Paulino va ser regidor de l’Ajuntament amb l’alcalde Francesc Llobet. Nomenat tinent d’alcalde d’Esports, durant el seu mandat es van portar a terme, entre altres projectes, la inauguració de les noves piscines municipals de la zona esportiva en substitució de les de Can Gou del carrer Navarra, i la posada en marxa del Casal de l’Esport. Ubicat a l’entrada del camp de futbol del carrer Girona, el casal es va convertir en lloc de trobada i reunió de tots els esports sense seu que es practicaven a Granollers aquells anys.
També va jugar de porter a l’equip dels Salesians i va presidir l’Atlètic del Vallès. El 1970 la Federació de Barcelona d’Handbol li va concedir la Medalla d’or al mèrit esportiu “per la seva labor protectora al balonmano”. Quatre anys després va rebre la Medalla de Plata de l’Ajuntament per la seva tasca com a regidor. L’any 1955 també va formar part de la junta de l’Associació Cultural de Granollers. I és a mitjan anys 80 que va decidir encetar la darrera etapa de la seva vida, la vocacional, tot obrint un despatx d’advocats a Granollers. Conserves Puig va tancar les portes el 2016.
En recordar el seu pare, en Fermí explica: “Era un home culte, honrat, elegant, de conversa amable i apassionada però amb el respecte degut a la discrepància. Dotat d’un gran rigor intel·lectual i amb un enorme sentit de la integritat personal, a casa vam respirar sempre un intens aire de catalanitat. I era també un barcelonista de pedra picada amb més de 50 anys de soci, un sentiment culer que em va inculcar.” Casat amb Rafaela Botey i Gómez, el matrimoni ha tingut tres fills: en Fermí, la Montse i l’Àlex.