El president del Gremi d’Hostaleria
Dilluns a la tarda, cafè al restaurant Denominació d’Origen (D.O.) amb David Vàzquez Losada (Stuttgart, 1973), cuiner, propietari de l’establiment i president del Gremi d’Hostaleria del Vallès Oriental des de l’any 2014, en què va substituir Melcior Clavell. L’any passat, el seu llibre de reserves per als dies de Nadal era ple del tot. Enguany, la situació és molt per la pandèmia. “Les reserves d’àpats i trobades de Nadal són mínimes. Després de tot el que hem passat es pot dir que donem per perdut tot l’any 2020”, afirma entre resignat i emprenyat Vázquez.
No és cap primícia: la pandèmia ha colpejat la restauració durament. Declarat l’estat d’alarma el 14 de març, el sector ha tingut –si exceptuem el juliol i l’agost– un calendari complicadíssim. Com a resultat, han estat molts els locals que han tancat i molts més encara els que passen per situacions embrollades. Vàzquez explica tot plegat amb el convenciment que “resistir és guanyar”.
Més enllà d’estar al capdavant del seu negoci, el president del Gremi d’Hostaleria s’ha dedicat a defensar els interessos d’un sector que “s’ha estigmatitzat en excés malgrat tots els esforços que hi estem fent”. A més de lamentar “el focus excessiu” que els ha donat la crisi, critica “les decisions contradictòries de la Generalitat, la manca d’ajudes efectives i la manera incorrecta d’establir els criteris de pagament”. Aquest 2020 conclou, segons afirma, “amb la presentació de centenars d’ERO que poden acabar amb el tancament d’entre un 25% i un 30% de negocis al primer trimestre de l’any que ve. La situació és molt complicada i el futur immediat molt incert”, diu.
Pel que fa al tracte que reben dels ajuntaments, recalca: “Sense gaires possibilitats econòmiques, la majoria d’ells han posat en marxa diverses iniciatives que agraïm.” A Granollers, l’Ajuntament els cobrarà el 2021 la meitat de les taxes d’escombraries i de terrasses. “Hem lluitat molt per aconseguir-ho”, assenyala. El president del Gremi, format per uns 400 associats, compta a la junta directiva amb Julià Bellalta (dels restaurants La Cruïlla i El Portal Vell, Lliçà d’Amunt); José Fernández (Os Galegos, Granollers), Raquel Resina (Cargols El Parque i Coquinària, Santa Agnès de Malanyanes), Rosa Parera (Can Parera, Parets del Vallès), Andrés Armendariz (Sant Francisco, Granollers), i Miquel Sala (El Grillat i Food Truck, Granollers).
Algunes dades més sobre David Vázquez: és natural de Stuttgart (Alemanya), on els seus pares van emigrar als anys 60. La família va tornar a Catalunya el 1978 i després d’un periple per Sant Cugat i Santa Coloma de Gramenet van recalar a Granollers el 1989. Tot i que durant un temps va fer de dissenyador, finalment va optar per estudiar a l’Escola d’Hostaleria Hofmann de Barcelona, compaginant aquest període amb diversos períodes de formació amb professionals com Pedro Subijana, els germans Roca, Nando Jubany…
El 2006 va obrir el restaurant a la Garriga i el 2009 el va traslladar a Granollers. Defensor de la cuina vallesana, el grup de crítics gastronòmics 5 a Taula de La Vanguardia van destacar el 2014 “la seva obsessió per oferir productes que porten el certificat geogràfic de proximitat i qualitat”. Això vol dir: les mongetes de Riells, les escarxofes de Montornès, els ous ecològics d’Òrrius, els enciams de les Franqueses, les patates de Palou… Ingredients tots ells que serveixen, afirma, “per refermar encara més les nostres especialitats d’arrossos, verdures i peixos”.
Vicepresident de la patronal Pimec Comerç del Vallès Oriental va impulsar fa uns anys una escola de cuina al seu restaurant amb la intenció de formar nous professionals i ajudar aquells joves que volen fer el grau mitjà d’hostaleria.
Ja gairebé al final i com a constatació que hi ha gent solidària, en David m’explica una història: “En plena primera onada del tancament, un senyor va venir un dia i em va oferir 400 euros “per ajudar”. Tot i insistir-li que no calia, va deixar els 400 euros i va marxar. Afortunadament, després ha vingut al restaurant unes quantes vegades, però en lloc de pagar a compte de l’entrega ja avançada cada vegada em diu que encara no ha arribat el moment. Sorprenent!”
Casat amb Verónica Gallego, la cap de sala del restaurant D.O., tenen una filla, la Laia, de 9 anys. Apassionat de la cuina, no sé si Vázquez ho és més encara més de la bicicleta de muntanya. Quan comença a parlar de rutes… s’enfila per Puiggraciós…