El primer alcalde de la democràcia

Dimarts, 3 d’abril de 1979. Granollers celebra, com arreu de l’Estat, les primeres eleccions municipals democràtiques després de 40 anys de dictadura. La campanya electoral ha estat intensa. La gent ha tingut l’oportunitat d’escoltar als mítings els candidats d’uns partits decidits a posar punt final a una etapa de repressió i manca de llibertats. A Granollers, la jornada va transcórrer amb normalitat. Amb un cens de 29.736 persones, voten un total de 19.355 (65,09%). De 21 regidors, el PSC n’aconsegueix nou: Rafael Ballús, Òscar Pelayo, Antoni Cornellas, Concepció Navarrete, Manuel Maraña, Josep Palomino, Anna Maria Palé, Santiago Rodríguez i Joan Martí Torres; CiU n’obté set: Oriol Montaña, Josep Serratusell, Josep Garrell, Pere Canal, José Caneiro, Ramon Casanovas i Jaume Clusellas; El PSUC, tres: Vicenç Rochina, Rosa Ribas i Federico Argós, i UCD, 1: Salvador Campoy. L’elecció de l’alcalde Rafel Ballús Molina (Granollers, 1950) té lloc el dijous 19 d’abril al matí en el decurs d’una sessió plenària plena de simbolismes, entre els quals el cant d’Els Segadors amb el puny en alt. Els dies següents, el nou alcalde afronta el repte del dia a dia tot tenint ben present una pancarta amb la qual el van rebre els veïns de Can Mònic quan va prendre possessió del càrrec: li exigien solucions pel mal estat del barri i pels problemes de finançament de l’empresa municipal Vimugrasa. No gaire conegut més enllà del seu entorn familiar i polític, el jove advocat va assumir el repte d’optar a l’alcaldia després de la mort sobtada el 1976 del que semblava el candidat més clar, Joan Camps, i de la posterior renúncia de Rafel Montserrat. Ja alcalde, Ballús porta a terme ben aviat tot d’accions que no deixen ningú indiferent. Políticament, el primer que fa és desmuntar l’organigrama municipal franquista, encapçalat pel secretari Francisco Muro –conegut per denunciar Els Joglars després de representar l’obra La Torna al Casino–, i per l’oficial major, Àngel de Riquer. Aquestes i altres decisions, com el canvi del nomenclàtor dels carrers amb reminiscències franquistes, fan que el nom i el modus operandi del nou alcalde siguin coneguts ben aviat. Ballús també posa en ordre les finances de l’Ajuntament i crida a l’ordre del pagament d’impostos a empresaris i botiguers. La publicació d’una llarga llista de morosos a la revista L’Actualitat Comarcal aixeca ampolles. Contrariats per la seva forma de fer, Ballús rep una sonora xiulada –que aguanta estoicament– en el decurs d’un Sopar del Botiguer. Són anys també en els quals els pagesos de Palou planten els tractors a la Porxada per rebutjar un impost als solars sense edificar i sense tancar que l’Ajuntament vol aplicar. De mica en mica, tothom pren posicions davant d’un mandatari que va sumant detractors i defensors. Els primers consideren que “ha entrat a l’Ajuntament com un elefant en una ferralleria” i els segons, que “els té ben posats”. Provinent del barri de Finsobe (l’actual Can Gili) i fill de família humil, Ballús centra les seves primeres accions urbanístiques als barris. Al primer mandat, els regidors Òscar Pelayo i Joan Martí Torres intenten frenar els impulsos de Ballús als plens, on sovint contesta d’una manera irònica que treu de polleguera regidors de l’oposició. Socialment, el 1983 Ballús aposta, de la mà de Concepció Navarrete, per la festa major de Blancs i Blaus. El seu objectiu és dotar la ciutat “de cultura democràtica”. I per això també posa èmfasi a restituir el bon nom d’uns quants granollerins represaliats pel franquisme: Josep Maria Ruera, Salvador Llobet, Antoni Cumella, Josep Estrada... Decidit a trencar amb l’herència de l’alcalde franquista Francesc Llobet, es planteja si cal seguir o no amb la Fira de l’Ascensió. I el certamen es deixa de fer durant uns anys. La fira torna gràcies a les ganes que hi van posar el regidor Amadeu Castellano, i Maties Llobet i Jordi Hortolà, membres de la Intersectorial i de la Unió de Botiguers respectivament. El juliol de 1986 Ballús, que governa des de 1983 amb una còmoda majoria absoluta, deixa l’alcaldia a Josep Pujadas i afronta nous reptes professionals en el camp de la gestió sanitària. Després de treballar en diversos hospitals i allunyat de Granollers, es jubila el 2014. Gran aficionat a la lectura i poeta, jo sempre he considerat que ningú millor que ell podria escriure les memòries d’aquells primers anys de la transició democràtica a Granollers.

Rafael Ballús, alcalde de Granollers de 1979 a 1986

El primer alcalde de la democràcia